Tal dia com avui de l’any 1837, fa 188 anys, a les planes situades entre Sant Antolí i Vilanova (Segarra) i la Panadella (Anoia), i en el context de la Primera Guerra civil Carlina (1833-1840), es va produir un enfrontament entre les tropes carlines —anomenades, també, apostòliques, i liderades pel religiós Benet Tristany— i les tropes liberals —anomenades, també, cristines o nacionals, i dirigides pel militar Francesc Antoni d’Oliver. Els carlins van emboscar el comboi liberal —que circulava entre Cervera i Barcelona—, i el resultat d’aquella batalla va ser clarament favorable al bàndol carlí. A partir d’aquella victòria canviarien el curs d’una guerra que fins llavors els havia estat desfavorable. 

La Primera Guerra Carlina havia esclatat el 1833, però, des de llavors, els caps militars carlins a Catalunya no havien estat capaços de consolidar el domini sobre les zones on havien recollit més suport popular (les comarques interiors i rurals del país). Però la batalla de la Panadella significaria un punt d’inflexió. Després d’aquell enfrontament, Tristany aconseguiria —per primer cop des de l’inici de la Guerra— controlar bona part de la meitat nord de Catalunya i algunes ciutats importants d’aquest territori, com Berga (que seria convertida en la capital de la Catalunya carlina) o com Solsona o Ripoll. I també aconseguiria connectar les zones catalana i valenciana de domini carlí (a través del corredor Segarra-Priorat-Ebre-Maestrat).

Tot i que ja feia quasi dos anys que s’havia signat el Conveni d’Elliot (1835) —un codi de respecte als presoners de guerra o als enemics que es rendien al camp de batalla i que havia de posar fi a les salvatjades que es cometien en aquell conflicte—, Tristany va ordenar afusellar els 250 soldats liberals supervivents de la batalla que s’havien rendit (una milícia de voluntaris reclutada a Màlaga). Aquell conveni va demostrar ser totalment inútil. Des de la seva signatura, els liberals havien afusellat 71 presoners de guerra carlins a Belianes i havien saquejat i assassinat la comunitat monàstica de Ripoll. I els carlins massacrarien amb artilleria pesant una companyia de més de 100 voluntaris liberals de Reus refugiats a l’interior de l’església de Vilallonga.