Tal dia com avui de l’any 1506, fa 514 anys, a Villafáfila (Corona castellanolleonesa) Ferran el Catòlic signava l’anomenada Concòrdia de Villafáfila, que implicava, principalment, la seva renuncia al testament de la seva difunta esposa Isabel la Catòlica (1504): “si be la hereva del tron dels regnes de Castella i de Lleó era la seva filla Joana, el rei Ferran administraria i governaria aquesta herència en el seu nom fins que l’infant Carles (fill de Joana i net dels Reis Catòlics) complís vint anys”.

Aquella renúncia va venir forçada per la fortíssima oposició de les oligarquies castellanolleoneses al compliment de les últimes voluntats de la seva reina. Des de la mort d’Isabel la Catòlica (26/11/1504) fins a la signatura de la pretesa concòrdia (27/06/1506); el rei Ferran va ser sotmès a una pressió política indescriptible (amb l’únic propòsit d’obligar-lo a renunciar) que quedaria plasmada en l’expressió que resumeix aquella maniobra i que ha quedat per a la història: “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.

Un altre aspecte molt important que es desprèn d’aquell acte -i que desemmascara la historiografia nacionalista espanyola- és la incapacitació de la princesa Joana, mal anomenada “la Loca”. Aquesta historiografia tradicionalment ha sostingut que Joana hauria embogit a causa de la mort inesperada del seu marit Felip Habsburg -anomenat “el Hermoso”. Però, en canvi, a Villafàfila (i l’endemà en la ratificació a Benavente), les oligarquies castellanolleoneses lliuraven la corona a Felip, pràcticament en solitari.

No obstant això, la Concòrdia de Villafàfila no era més que la culminació d’una profunda crisi, oberta amb la mort d’Isabel, que s’havia saldat amb la derrota política de Ferran. Però aquella concòrdia tindria una existència efímera. Tres mesos després (25/09/1506) moria inesperadament i de manera sospitosa Felip Habsburg. Aquella mort va cobrir la cort castellanolleonesa d’un mantell de terror. I el “viejo catalanote” va tornar a Castella com a regent, reclamat per les mateixes oligarquies que l’havien expulsat.