Tal dia com avui de l’any 1939, fa vuitanta-sis anys, a la bocana del port de Cartagena i en el context de les darreres setmanes de la Guerra Civil espanyola, l’artilleria republicana canonejava el creuer Castillo de Olite, que navegava al servei del bàndol rebel. Un sol projectil, disparat des de la bateria de defensa costanera de La Parajola (a la punta de La Algameca, a l’oest de la ciutat), seria suficient per a enfonsar el creuer franquista. Aquell projectil va impactar contra la santabàrbara del vaixell (el pallol d’armament) i va provocar una colossal explosió i l’enfonsament de la nau. Hi van morir 1.476 oficials, mariners i civils militaritzats, i es va convertir en el naufragi més mortífer de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
El Castillo de Olite formava part d’un comboi naval de trenta vaixells de l’armada rebel franquista que des de Castelló i des de Màlaga es dirigia a Cartagena per a prendre la ciutat i tallar l’evacuació de refugiats militars i civils republicans cap a Tunis (en aquell moment, Àfrica colonial francesa). El Castillo de Olite transportava a bord, entre altres, diversos escamots de la Falange Naval (civils militaritzats a qui havien assignat funcions policials a la rereguarda franquista) i un tribunal juridicomilitar (presidit pel coronel auditor Antonio Martín de la Escalera), que, un cop completats el desembarcament i l’ocupació de la ciutat, havien de ser els responsables de desplegar l’aparell repressor franquista.
Segons la investigació historiogràfica, els vaixells que formaven aquell comboi van ser informats que la seva missió havia estat avortada perquè dos dies abans (el 5 de març de 1938) s’havia produït un embarcament massiu de militars i civils republicans. La nit del 6 al 7 de març se’ls va ordenar retornar al seu punt d’origen, però el Castillo de Olite no va rebre aquestes instruccions perquè tenia la ràdio avariada. A les 11 del matí del dia 7 de març, va encarar la proa cap al port de Cartagena i va travessar la seva bocana, moment en el qual la bateria de La Pajarola, comandada pel capità Fernando López-Canti (de la 206a Brigada Mixta, una de les darreres unitats d’elit de l’exèrcit republicà), el va canonejar i el va enfonsar.