Tal dia com avui de l’any 1856, fa 166 anys, el negociant d’origen català Félix Ballester i Salas fundava la ciutat de San Martín, situada a 10 quilòmetres al nord-oest de Buenos Aires; i que en l’actualitat forma part de l’aglomeració urbana de la capital de l’Argentina. San Martín va ser fundada i edificada sobre uns terrenys propietat de diverses ordes conventuals (franciscans, santjoanistes, mercedaris) i de diverses famílies terratinents (entre les quals hi havia els Ballester). A partir de la independència de 1814, el nou estat argentí es va sumar a la terna de propietaris, a l’expropiar terres d’aquell indret que es destinarien a equipaments governamentals (casa de correus i presó).
Félix Ballester, el fundador de la ciutat, havia nascut l’any 1800 a San Isidro (a 30 quilòmetres al nord de Buenos Aires i sobre el caire del delta del riu Paranà); i era fill del productor i negociant català Miquel Ballester i Flotat (Mataró, circa 1770) i de la seva esposa Lucía Salas Díaz de Adorno (Buenos Aires, circa 1780), filla d’una família de terratinents agraris d’origen basc establerts al barri colonial de La Merced de Buenos Aires. Segons la investigació genealògica, la mare de Lucía havia quedat vídua prematurament, i s’havia casat de nou amb el negociant català Miquel Castañer (Canet de Mar, circa 1740).
Poc abans de la seva fundació (1848) la presó de la futura San Martín havia estat el lloc de reclusió i execució de la parella formada pel jesuïta Ladislao Gutierrez i l’hereva Camila O’Gorman, protagonistes d’una sonada fugida (1847) que havia remogut els pilars de les conservadores oligarquies locals. La violència que l’estat va projectar contra la parella d’amants s’explica pel context social de l’època. En el cas de Ladislao es volia escarmentar l’actitud d’un clergue d’origen humil que s’havia atrevit a seduir una dama de l’alta societat. I en el cas de Camila, abandonada per la seva pròpia família, es volia deixar clar que el paper de la dona estava subordinat a l’autoritat paterna i marital.