Tal dia com avui de l’any 1783, fa 242 anys, la tsarina Caterina II, anomenada Caterina la Gran, signava el decret d’incorporació de l’antic kanat de Crimea a l’Imperi rus. Aquella incorporació s’havia produït en el decurs de les guerres que, des del segle XVI, enfrontaven els imperis rus i otomà pel domini de la costa nord de la mar Negra. En aquell context, el kanat de Crimea (una entitat semiindependent sota la protecció de l’Imperi otomà) havia entrat en conflicte amb el règim d’Istambul i havia gravitat, progressivament, cap a l'òrbita dels tsars de Moscou. La tsarina Caterina va encarregar al mariscal Pot’omkin la negociació amb la família Giray, que governaven el kanat de Crimea. I després de l’acord hi van enviar el coronel Josep de Ribas perquè prengués possessió del territori com a nou protectorat de l’Imperi rus.

Josep de Ribas i Boyons havia nascut el 1749 a Nàpols i era fill del català Miquel de Ribas i Boyons i de la irlandesa Margaret Plunkett. Algunes fonts situen Miquel (el pare de Josep) a Nàpols com a alt funcionari de la Corona espanyola (uns anys abans, el 1735, el règim borbònic espanyol havia usurpat el regne als austríacs).  Però altres fonts identifiquen el pare i els avis de Josep com alguns dels milers de catalans austriacistes que, a la conclusió de la Guerra de Successió hispànica (1715), s’havien exiliat a Nàpols (lliurada a Àustria en el Tractat d’Utrecht, 1713) i havien estat incorporats a l’Administració civil o militar austríaca. En qualsevol dels casos, Josep va iniciar la carrera militar a l’exèrcit espanyol, però, un cop va haver obtingut el grau de capità, el va abandonar i es va allistar a l’armada russa com a oficial.

A l’armada russa hi va fer una llarga i profitosa carrera. El matrimoni amb Anastasia Sokolova, filla d’Ivan Betskoi, ministre de construccions imperial, li va obrir les portes de la cort, i, de seguida, va passar a tenir un paper molt rellevant en el procés d’expansió territorial rus a la mar Negra (les anomenades guerres russoturques). Es va convertir en l’oficial de confiança del poderós mariscal Pot’omkin i, a més de rebre l’encàrrec de la presa de possessió russa de Crimea, se li va encomanar la planificació i la construcció d’una ciutat, Odessa, que estava destinada a ser el principal port rus a la mar Negra. Odessa va ser dissenyada per Ribas com una gran base naval i, al mateix temps, com una gran ciutat comercial i de serveis, i la va dissenyar amb la traça pròpia d’una urbs europea i moderna.