Tal dia com avui de l'any 1494, fa 523 anys, l'expedició de Colom desembarcava a l'illa de Jamaica. Era la segona etapa del segon viatge que s'havia planificat sis mesos abans a Barcelona. Aquella iniciativa va ser impulsada i finançada pels secretaris reials Jaume Ferrer i Joan Coloma, els mercaders Pere Soler i Joan Serra, els polítics Galcerà Carles i Pere Coromines i el negociant Joan Girona. Van crear una empresa conjunta amb un capital de 166.000 sous barcelonesos, una part important de la inversió privada per noliejar un estol de 17 naus destinades a la conquesta de les terres que Colom havia tocat en el seu primer viatge.
En aquell segon viatge l'estol de Colom va fer una primera etapa a l'illa de la Hispaniola -actualment dividida entre els Estats d'Haiti i de la República Dominicana-. Allà va comprovar que la guarnició que hi havia deixat (un grup de 39 homes format per 13 basco-navarresos, 13 castellano-lleonesos i 13 catalano-valencians, amb els seus respectius caps militars) havia estat exterminada, excepte alguns supervivents que feien vida integrats en les societats indígenes. Després d'haver reinstal·lat una segona guarnició, amb una important participació catalana, es va embarcar de nou i es va dirigir cap a l'Oest, en direcció a l'illa de Cuba i a les terres continentals.
El valencià Antoni de Torres -home de confiança del també valencià Lluís de Santàngel, que havia finançat íntegrament el primer viatge- va quedar com a màxima autoritat civil a La Hispaniola. I els militars catalans Pere Bertran (de l'Empordà) i Miquel Ballester (de Tarragona) -molt propers als interessos polítics del rei Ferran-; amb els eclesiàstics Bernat Boïl (del Baix Cinca) i Ramon Pané (de la Segarra) el van acompanyar exercint diverses responsabilitats. Quan hi va arribar Colom l'illa estava poblada per aborígens de nació arauac. Un segle i mig més tard (1655) seria envaïda per Anglaterra i incorporada al seu imperi colonial, fins a la independència de l'illa (1962).