Tal dia com avui de l’any 1309, fa 715 anys, a les aigües de l’Estret de Gibraltar; es lliurava la Primera Batalla Naval de Ceuta; que va enfrontar les Galeres de Catalunya, comandades per Jaspert de Castellnou; i la marina de guerra del regne benimerí (el precedent de l’actual Estat marroquí). Aquella operació militar catalana s’havia produït en el context de la I Guerra castellanogranadina (1309-1319). En la preparació d’aquell conflicte les cancelleries de Toledo i de Barcelona havien pactat una aliança: els castellans atacarien el regne nassarita de Granada per terra; i els catalans atacarien el regne benimerí —que donava suport als nassarites— per mar.
Aquella batalla es va saldar amb una rotunda victòria catalana. La marina de guerra benimerina va ser destruïda i la plaça de Ceuta va ser lliurada a tribus amazigues del Tlemecen (l’actual Algèria) que eren aliades comercials dels catalans. Per primer cop en sis segles (des de l’inici de la conquesta àrab de la península Ibèrica, el 711); l’Estret de Gibraltar s’obria a la navegació de les potències cristianes europees. Però, poc després, els nous ocupants de Ceuta es van girar contra els seus tradicionals aliats catalans i van tancar, novament, l’Estret de Gibraltar; que no seria obert, definitivament, fins al 1339; després d’una nova victòria catalana en la Segona Batalla de Ceuta.
Per a les classes mercantils catalanes, valencianes i mallorquines; l’obertura de l’Estret de Gibraltar tenia una importància cabdal. Aquests mercaders miraven cap a l’Atlàntic per arribar a les fonts de proveïment dels caravanistes tuaregs, que transportaven or, espècies i esclaus (els productes de luxe de l’època) des del Sahel fins a la costa mediterrània. El propòsit dels comerciants catalans era tenir el control absolut d’aquesta ruta comercial, des de l’extracció fins al consumidor finalista. El viatge del navegant mallorquí Jaume Ferrer, el primer europeu modern que toca Riu d’Or (1346) —i que il·lustra l’Atles Català d’Abraham Cresques (1375)—, s’inscriu en aquest projecte.