Tal dia com avui de l’any 1409, fa 615 anys, a Sanluri (una vila al sud de Sardenya) es lliurava una batalla que va enfrontar l’exèrcit de la corona catalanoaragonesa, format per 3.000 cavallers i 8.000 peons i comandat per Martí el Jove, contra les tropes del Jutjat d’Arborea (un dels districtes feudals de l’illa), integrades per 12.000 efectius (hosts dels barons sards i mercenaris occitans, genovesos i llombards) i dirigides per Guillem d’Arborea.

Aquella batalla seria la culminació d’una llarga guerra de pacificació de l’illa, iniciada el 1295, quan el Pontificat havia lliurat la sobirania de Sardenya al Casal de Barcelona. Després de la batalla de Sanluri, que es va resoldre a favor dels catalans, la resistència dels barons feudals locals partidaris de vincular l’illa a la República de Gènova va quedar, definitivament, desballestada, i ja no es produirien més situacions de rebel·lió.

Però aquella victòria militar de seguida, de valor extraordinari, va quedar entelada per la malaltia que Martí el Jove va contraure durant els dies anteriors o que van seguir a la batalla. Martí el Jove va contraure la malària, molt probablement als nuraghe (els estanys naturals) situats als secans on va estar emplaçat el campament català abans de la batalla. Actualment, aquests nuraghe continuen existint i estan situats a vuit quilòmetres a l’est de Sanluri.

Martí el Jove era l’únic fill supervivent i hereu del rei Martí I, anomenat l’Humà, però fins llavors, la seva descendència legítima havia mort prematurament (els infants Martí i Pere), i la seva descendència il·legítima no havia estat legitimada (Frederic i Violant). Tres setmanes després de la batalla (25 de juliol de 1409), Martí el Jove moria a Càller i deixava la successió de la corona catalanoaragonesa en una situació molt compromesa.

En el decurs d’aquella batalla, quan les tropes de Martí van aconseguir vèncer la resistència de les muralles, es van lliurar a una orgia de sang i fetge, assassinant tots els civils que trobaven pels carrers. I la tradició sarda relata que Martí (que tenia fama de faldiller) va morir a causa de les febres que li va causar una tòrrida relació amb una noia supervivent d’Arborea, que es va venjar en la persona de l’hereu per la brutalitat que havien aplicat els catalans.