Tal dia com avui de l’any 1641, fa 384 anys, a Barcelona, el president Pau Claris —que havia proclamat la Primera República Catalana el dia 17 de gener del 1641— canviava el model polític pel de principat independent. Aquest canvi obeïa a l’exigència del cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de França, que reclamava que, a canvi d’incrementar l’aportació militar a l’aliança catalanofrancesa, signada a Ceret (comtat del Rosselló) el 7 de setembre del 1640, les institucions de govern de Catalunya havien de proclamar comte independent de Barcelona (Home Principal de Catalunya) el rei Lluís XIII de França i II de Navarra. D’aquesta manera, la independència en forma de república es transformava en un principat independent.

Les institucions catalanes van accedir a la reclamació de Richelieu, perquè les tropes hispàniques, que havien iniciat l’ocupació de Catalunya durant el mes de novembre anterior, ja es trobaven a les portes de Barcelona. L’Exèrcit de Catalunya, format per uns 6.000 homes, no havia pogut aturar l’ofensiva de les tropes hispàniques, comandades pel sanguinari marquès de Los Vélez i integrades per 24.000 efectius. Des que havien iniciat l’ocupació de Catalunya, havien massacrat les guarnicions militars catalanes i la població civil de Tortosa, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Martorell. Només a Cambrils, després de l’assalt a la plaça, havien passat pel ganivet 700 civils (homes, dones i nens), que representaven el 70% de la població de la vila.

Amb la proclamació de Lluís XIII, Catalunya no s’integrava a la monarquia francesa, però sí que passava a compartir la figura del sobirà amb França i amb Navarra. A canvi, Richelieu incrementaria notablement la participació militar francesa i la primera conseqüència ja es va fer palesa tan sols tres dies més tard. El 23 de gener del 1641, a les portes de Barcelona, l’exercit catalanofrancès massacrava les tropes hispàniques. En aquell xoc, anomenat Batalla de Montjuïc, els hispànics van perdre tots els seus comandaments, excepte Los Vélez, i van patir més de 7.000 baixes i més de 7.000 desercions. Aquella batalla va ser l’inici de la Guerra de Separació i d’un període durant el qual Catalunya va ser un estat independent (1641-1652/59).