Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, en el context de la crisi i Revolució dels Segadors que precediria la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) i la proclamació de la Primera República catalana (17 de gener de 1641), el govern del país, format pels tres diputats de la Generalitat (el president —del braç eclesiàstic—, el diputat-protector —del braç nobiliari— i el representant de les viles i ciutats), i els seus respectius oïdors (secretaris d’estat), enviaven una missiva a tots els sergents majors de cada una de les vegueries (els màxims responsables policials i militars al territori), donant-los instruccions per preparar i armar la població davant l’amenaça d’una imminent invasió hispànica.

En aquella missiva es deia que els sergents majors quedaven facultats per “ajustà lo número de gent (...) que seran aptes per lo maneig de les armes, ço es, pica, mosquet i arcabús, i reservarà impedits, eclesiàstics, i los que seran de edat de 60 anys en amunt”. Es deia, també: “Dit sergent major i ajudants disciplinaran los soldats aptes per lo maneig de dites armes ab molt amor, policia i cuidado (...) ensenyant-los la obediència i lo orde (...) formant-los en esquadrons (...) i qu’els apliquen en fer-los exercir los puestos d’alferes, sargent i cab d’esquadra, reservant per lo mateix exercici los puestos de capitans per les persones generoses o particulars (les persones socialment i políticament rellevants dins de les seves respectives comunitats)”.

En aquella missiva es deia també que els sergents majors, a cada vegueria “formaran dos companyies a número de 60 cavalls muntants, amb sos capitans, tinents i alferes, i armarà los soldats amb ses pistoles o xispas i, los que pugue, amb ses carrabines”. I que “en cas que s’hage de marxar per alguna part, segons lo número de gent de cada una vegueria, ajuste dit sargent major amb les vilas i llocs d’aquella (...) tots els bastiments i provisions des de cada vila respectiva (...) i que dit sargent major i ajudants sien molt afables amb la gent de dita vegueria (a l’hora de negociar l’aportació de vitualles per a la tropa) i prengan molt cuydado en l’ensenyança (de la instrucció militar)”. Totes aquestes precaucions, venien motivades pel clima de revolta general.

Deu dies més tard (1 de setembre de 1640), el rei hispànic Felip IV declarava formalment la guerra a Catalunya, amb la tramesa de la missiva oficial “Las cargas que su magestat haze al principado de Cathaluña”, un decàleg de greuges (que en el punt 5 deia “haver dado muerto al virrey") i que volien justificar una intervenció militar per acabar amb una crisi que havia estat fabricada per la cancelleria hispànica.