Tal dia com avui de l’any 1474, fa 550 anys, a Madrid; moria el rei Enric IV de Castella i de Lleó, germanastre gran d’Isabel, la futura reina Catòlica; i destapava la caixa dels trons de la successió. Isabel havia estat designada successora el 1468 amb el Tractat dels Toros de Guisando, que havien signat els dos principals pols del poder (el rei, per una banda; i les jerarquies nobiliàries i eclesiàstiques per l'altra). En aquell mateix tractat, Isabel i els seus aliats havien acceptat que el matrimoni de la successora seria pactat amb el rei Enric IV. I, tot i això, el 1469 Isabel es va casar en secret amb Ferran d’Aragó sense el vistiplau del seu germanastre.
El matrimoni dels futurs Catòlics va encendre els ànims del rei, que va donar per liquidat el Tractat que proclamava Isabel successora al tron castellanolleonès. No obstant això, la solitud de rei, cada dia més aïllat; i la força del partit d’Isabel; va conduir a nous contactes amb el propòsit de restablir les condicions dels Toros de Guisando. Entre 1470 i 1474, es van produir diverses entrevistes i els dos bàndols van viure un nou dibuix de la seva constitució. Tot i això, el rei Enric IV mai va restituir el Tractat i quan va morir el seu testament va ser segrestat i ocultat per un personatge del partit d’Isabel i el seu contingut mai va ser revelat.
El mateix dia de la mort d’Enric IV, els partidaris d’Isabel coronaven la futura Catòlica a Segòvia. Mentre que els partidaris de la filla del difunt rei, Joana —mal anomenada “la Beltraneja” (a qui Isabel acusava de no ser filla biològica d’Enric, sinó del seu ministre Beltrán de la Cueva) feien el mateix a Toledo. A partir d’aquell moment va esclatar la II Guerra Civil castellanolleonesa (1474-1479), també anomenada Guerra de Successió castellanolleonesa; que va acabar amb la victòria del partit d’Isabel, militarment i econòmicament reforçat pels cosins “catalans” de la futura Catòlica (els fills i nets de Ferran I, el primer Trastàmara al tron de Barcelona).