Tal dia com avui de l’any 1291, fa 733 anys, la ciutat-fortalesa de Sant Joan d’Acre, la darrera plaça del regne cristià de Jerusalem, queia en poder de l’exèrcit del soldanat mameluc (un domini musulmà de la vall del Nil que, en aquell moment, s’estava expansionant per la regió del Pròxim Orient). L’exèrcit mameluc havia posat setge sobre la ciutat el 6 d’abril anterior, i després de quaranta dies de batalla havia aconseguit doblegar les defenses de la ciutat. L’exèrcit cristià que defensava Acre estava format per cavallers dels quatre grans ordes religiosos-militars de l’època (templers, hospitalers, del Sant Sepulcre i teutònics) i per les milícies armades de les colònies comercials genovesa, pisana i veneciana.

La pèrdua de Sant Joan d’Acre, i del regne cristià de Jerusalem (guanyat un segle abans), es va traduir en un gran descrèdit dels ordes religiosos. En aquest punt, l’Orde del Temple, que estava especialment arrelada a França i a Catalunya, va adquirir una gran extensió de terreny —d’uns 3.000 km2— a la vall del riu Millars, entre Albocàsser (al nord), l’Alcora (al sud-oest) i Benicàssim (al sud-est), que era propietat de la família nobiliària i militar catalana dels Anglesola d'ençà de l’inici de la conquesta del País Valencià (1229-1232). Segons la documentació de l’època, els templers van pagar per aquesta àmplia extensió de terreny la xifra de 500.000 morabatins, que era el valor de 500 edificis a Barcelona.

El propòsit dels templers era unir els dos grans latifundis que havien guanyat durant la conquesta catalana de la vall baixa de l’Ebre (1148-1149) i durant la primera època de la conquesta valenciana (1229-1232). El primer era el curs del riu des de Móra fins a Amposta i la façana litoral d’Amposta fins a Orpesa. I el segon era tot el Maestrat valencià i aragonès. L’objectiu final era crear un estat templer independent, amb capital a Culla (una vila del Maestrat valencià), destinat a ser la plataforma de llançament de les empreses militars que havien de restaurar el regne cristià de Jerusalem. Quan la cancelleria de Barcelona va tenir notícies d’aquest projecte —que dividia en dos els dominis catalanoaragonesos— va maniobrar per a desballestar-lo.