Tal dia com avui de l’any 1924, fa 100 anys, a Barcelona, moria l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, a l’edat de 30 anys i a causa de la tuberculosi. Salvat-Papasseit havia nascut l’any 1894 a l’antiga vila de Sants, en una família d’extracció humil. El seu pare Josep, fogoner naval de professió, va morir prematurament quan el petit Joan tenia set anys. La mort del progenitor va sumir la família en una situació molt compromesa i Salvat-Papasseit no va poder assistir a l’escola més que de manera esporàdica. No obstant això, el seu esperit inquiet, rebel i autodidacta el rescataria de l’analfabetisme i el convertiria en un dels grans poetes catalans contemporanis. La seva obra més coneguda és el poemari titulat El poema de la rosa als llavis (1923).

Salvat-Papasseit es va formar a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fundat el 1903, entre altres, per l’advocat laboralista Francesc Layret per a alfabetitzar i culturitzar les classes obreres. Aquest ateneu —que va desplegar una intensa campanya contra la guerra i a favor dels drets humans, de la democratització de la cultura i dels drets civils— va forjar la ideologia de Salvat-Papasseit, i això explicaria el seu pensament relacionat amb els moviments obrerista i anarquista catalans de les dècades de 1910 i 1920. Entre el 1914 i el 1916, va col·laborar amb la revista llibertària Los Miserables, i entre el 1917 i el 1919 va ser redactor en cap de la publicació anarquista Un enemic del poble. Full de subversió espiritual.

Els seus primers poemes apareixerien el 1919. Durant aquesta etapa (1919-1924), va desenvolupar una línia lírica que l'acosta a la poesia popular, la cançó i a l'evolució que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual manté més relacions de les esperades. Tot i que va començar com a poeta avantguardista, escrivint cal·ligrames, finalment deriva cap a formes clàssiques. Pel que fa a la temàtica de la seva obra, va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a través de la premsa o de cartes, i el tractament de l'amor i l'erotisme és un tret distintiu de la poesia. També el mar, el port, el mariner, el pirata, són temes recurrents en la seva obra i formen una línia temàtica marcada per un esperit nòmada i aventurer.