Tal dia com avui de l’any 1615, fa 407 anys, a Madrid; apareixia la publicació de la segona part del Quijote, que el seu autor Miguel de Cervantes va dedicar a Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos; membre de la cancelleria; protegit del duc de Lerma (ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica); i, amb el seu patrocinador, paradigma de la corrupció que corcava els fonaments de la monarquia hispànica. Lemos va ser una de les baldes més importants d’una trama que explicaria el robatori més gran de la història del bandolerisme català.
Efectivament, el 30 de desembre de 1613, als Hostalets de la Panadella (Segarra), un exèrcit de bandolers catalans format per uns quatre-cents bandolers a cavall —armats amb arcabussos, pedrenyals i bombardes—, van assaltar un comboi de moneda de la corona que feia el trajecte entre Madrid i els Països Baixos hispànics; passant per Barcelona, Gènova i l’anomenat “camí espanyol” que discorria per Savoia, Borgonya i Lorena. Els dos-cents cinquanta Tercios que custodiaven aquell comboi van ser massacrats i la major part d’aquell tresor no va aparèixer mai més.
La investigació moderna ha quantificat el valor d’aquell transport, que ascendia a tres milions de ducados castellans (l’equivalent a mil milions d’euros), i ha confirmat que estaven destinats al pagament dels salaris endarrerits dels Tercios de Castilla destacats a Flandes i a Bravant. Més concretament, als salaris d’una anualitat. En aquell moment, els Tercios castellans estaven cometent autèntiques atrocitats contra la població civil flamenca, com a mesura de pressió cap a les autoritats hispàniques per al cobrament dels salaris endarrerits.
La mateixa investigació moderna ha confirmat que el robatori de la Panadella va ser possible perquè Lerma havia informat Lemos, i aquest havia utilitzat el seu secretari personal Lope de Vega (amic íntim de Vicent Garcia, rector de Vallfogona), per a posar al corrent Pere Roca d’Oristà, el gran capità del bandolerisme nyerro català. Vicent Garcia era amic íntim de Roca, i havia proclamat que el “Perot” era “el millor pillard del cristianisme”. Aquella trama dibuixava un eix format per Lerma-Lemos-Lope de Vega-Vicent Garcia-Pere Roca d’Oristà-Dalmau de Queralt (pare).
També, aquell robatori, va ser possible perquè Lemos, que en el moment de l’assalt al comboi era virrei hispànic de Nàpols, va conduir secretament Roca fins a Catalunya per a dirigir l’operatiu. Poc abans (30 de juliol de 1611), Roca s’havia acollit a un indult promulgat pel duc de Monteleone (virrei hispànic a Catalunya); i, a canvi, havia estat nomenat capità dels Tercios castellans a Nàpols. Roca, protegit per Lemos, va arribar a Catalunya d’incògnit i va dirigir l’assalt des de l’ombra. Sobre el terreny, el capità bandoler que va dirigir aquell operatiu seria Pere Barba dels Carbonells.