Tal dia com avui de l’any 1714, fa 308 anys, i en el context de la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714), cessaven els combats del setge de Barcelona, que, des del 25 de juliol de 1713, havien enfrontat l’exèrcit borbònic francocastellà contra el Reial Exèrcit de Catalunya (integrat per regiments de Miquelets de Catalunya i per la Coronela de la ciutat). En aquell moment, els atacants borbònics havien aconseguit penetrar a l’interior del clos murallat de Barcelona, però, tan sols, tenien un domini efectiu sobre els carrers i places de la zona del Born.

El setge de Barcelona (25 de juliol de 1713 – 11 de setembre de 1714) s’havia convertit en el principal escenari de guerra del continent, i totes les cancelleries i tota la premsa europea miraven amb molta atenció el desenvolupament d’aquell operatiu militar. Tant és així que el 6 de juliol de 1714, després de 345 dies de setge, Felip V (obeint instruccions del seu avi Lluís XIV) va ordenar la substitució del comandament del setge. Versalles no podia entendre com l’exèrcit professional francocastellà era incapaç de doblegar la resistència civil catalana i després de patir diverses humiliacions a mans dels catalans, el duc de Pòpoli va ser destituït i rellevat pel duc de Berwick.

Segons les fonts documentals, el 12 de setembre va ser la primera jornada d’armistici després de 413 dies de setge. Durant aquell dia, els representants catalans i francocastellans van parlamentar en diverses ocasions. Berwick tenia ordres expresses de carbonitzar Barcelona, però va advertir que els catalans estaven disposats a morir abans de caure en les urpes del règim borbònic. Tement una última reacció catalana, que podia ser la seva tomba professional, es va avenir a pactar una capitulació que garantia la vida i els béns de totes les persones que havien combatut amb el Reial Exèrcit de Catalunya. L’endemà, 13 de setembre, les dues parts signaven la capitulació.

El règim borbònic espanyol mai va complir les condicions que el seu comandant Berwick havia pactat amb els catalans en nom de Felip V.