Tal dia com avui de l’any 1946, fa 78 anys, la ciutadania de l’estat italià acudia a les urnes per a votar el referèndum 'monarquia o república'. En aquell moment, feia un any que havia conclòs la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que havia estat desastrosa per a Itàlia. L’estat italià havia estat governat per un règim feixista (1923-1943), amb el rei Víctor Manuel III com a cap d’estat i el dictador Benito Mussolini com a cap de govern, i s’havia aliat amb el règim nazi alemany de Hitler en la preparació i el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. A les acaballes del conflicte, Itàlia s’havia ensorrat i havia estat ocupada per l’Alemanya nazi (1943-1944) i pels Estats Units i la Gran Bretanya (1944-1945).

Després del conflicte mundial, que s’havia saldat amb milers de morts als camps de batalla, amb la destrucció de l’aparell productiu del país i amb la pèrdua dels territoris de la costa dàlmata, la monarquia italiana estava seriosament qüestionada. En aquell punt, es van convocar i celebrar el referèndum i les primeres eleccions legislatives des del 1923. El referèndum va tenir una participació del 89% del cens, i el va guanyar l’opció que defensava transformar l’estat italià en una república, que va obtenir 12.718.641 vots (el 54,27% dels vots), davant l’opció que advocava per mantenir la monarquia —en mans de la nissaga Savoia des de la unificació italiana del 1869—, que va obtenir 10.718.502 vots (el 45,73% dels vots).

A la ciutat catalanoparlant de l’Alguer es va imposar el vot partidari de la monarquia, amb un 75% dels vots. Al conjunt de l’illa de Sardenya (amb un 86% de participació) també hi van guanyar els monàrquics. A les regions més pobres del país (el Mezzogiorno), els resultats van ser molt semblants. Al centre del país (la regió de Roma), i amb percentatges de participació similars, les dues masses ja s’equilibraven. I al nord, amb participacions al voltant del 90%, l’opció republicana es va imposar a totes les regions. L’Emília-Romanya —la regió de Bolonya— va registrar la participació més alta (92,50%). L’opció republicana va obtenir el màxim suport al Trentino (85%), i la monàrquica, a la Campània —la regió de Nàpols— (76,50%).

El suport a la monarquia a l’Alguer s’explicaria per tres causes. La primera, per l’existència del fenomen del caciquisme social i polític, fortament arrelat a la Itàlia menys desenvolupada econòmicament. La segona, pel temor que el nou règim republicà desplegués una onada de persecució de les llengües i cultures regionals, com havia fet el règim republicà a França. I la tercera, per l’existència d’un important col·lectiu d’italians de la península, d’ideologia monàrquica i feixista, instal·lat a la ciutat pel règim de Mussolini durant l’època dictatorial. Aquest darrer fenomen havia estat especialment promogut pel règim dictatorial i, a més de l'Alguer, s’havia produït en altres ciutats, com Bozen (al Tirol del Sud italià, de parla alemanya).