Tal dia com avui de l’any 1814, fa 208 anys, a Viena (capital de l’Imperi austrohongarès); se celebraven les primeres sessions del Congrés de Viena, que reunien els representants diplomàtics de les potències guanyadores en el conflicte de les guerres napoleòniques (1803-1815). Les potències representades en aquell congrés eren: l’Imperi austrohongarès, Rússia, Prússia, i la Gran Bretanya. Les primeres recepcions es van produir el dia 1 d’octubre anterior, però les primeres sessions formals no se celebrarien fins al 8 d’octubre.
En aquell congrés es va decidir, entre altres coses, recuperar el dibuix del mapa europeu anterior a 1803 (inici de l’expansió de l’Imperi napoleònic). I Catalunya, que havia estat incorporada al Primer Imperi francès després que els reis espanyols Carles IV i Ferran VII haguessin venut la corona a Napoleó (Baiona, 1808); va ser entaforada, de nou, al regne d’Espanya. La primavera política i cultural que Barcelona havia viscut durant l’etapa napoleònica (1808-1814), es va acabar sobtadament; i la ciutat va quedar sumida en la tenebra del nou règim absolutista espanyol del retornat Ferran VII.
També, després d’aquell congrés, es va fer del tot evident l’esquerda que separava les dues Catalunyes: el país urbà, industrial i liberal, que havia abraçat la modernitat francesa i la tradició republicana del règim napoleònic; i el país rural, agrari i tradicionalista, que s’hi havia oposat perquè el discurs que associava el progrés material i cultural amb la destrucció de l’estil de vida i de la cultura tradicionals, havia arrelat amb molta força. Aquella esquerda precipitaria les Guerres Carlines, tres conflictes civils consecutius que a Catalunya serien especialment sagnants.