Tal dia com avui de l’any 1919, fa 99 anys, s’iniciava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Aquesta vaga, que va començar als tallers barcelonins de l’empresa hidroelèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro, SA, filial de la Barcelona Traction, Light and Power, coneguda popularment com la Canadenca, en pocs dies s’estendria per tot el sector energètic i dels transports de Catalunya. La vaga adquiriria una gran dimensió social i culminaria amb la consecució de la gran reivindicació de la classe obrera: la jornada laboral de vuit hores. Catalunya seria el primer país d’Europa a assolir aquesta fita.

El conflicte laboral entre la direcció i la plantilla de Riegos y Fuerzas del Ebro va esclatar uns dies abans, a finals del mes de gener de 1919. La direcció va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació que representaven una disminució dels sous. Els afectats van demanar assessorament al sindicat CNT i la direcció va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors. El 5 de febrer la resta de personal de facturació es declarava en vaga de braços caiguts, a la qual la direcció respondria, aquest cop, amb cent quaranta treballadors acomiadats. Aquella mesura seria l’espoleta d’una gran vaga que, el mateix dia, s’estendria al personal de producció i distribució.

Declaració de l'estat de guerra per les autoritats governatives espanyoles / Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El dia 8 de febrer la vaga ja afectava tots els departaments de Riegos y Fuerzas del Ebro. El dia 10, en plena escalada de tensió, moria assassinat un treballador. I el dia 23 la vaga ja s’havia fet extensiva a totes les empreses del sector energètic català. Sense proveïment, d’electricitat van quedar aturats els transports públics, les fàbriques, els magatzems, les botigues, els bancs i les oficines administratives. També afectaria les cases particulars i així les grans ciutats de Catalunya van quedar en estat de penombra i de foscor. El govern espanyol, presidit pel corrupte comte de Romanones, va contestar empresonant 4.000 treballadors i treballadores al castell de Montjuïc.

Però la judicialització d’aquell conflicte laboral només va aconseguir estimular la classe treballadora. Malgrat que el 6 de març les direccions del sector acomiadaven tots els vaguistes que no eren a la presó i empresonaven els líders sindicals al vaixell presó Pelayo, la determinació dels treballadors i treballadores va portar el govern espanyol a buscar una sortida negociada. Després de dos mesos llargs de vaga, la justícia espanyola alliberava els presos i preses, les direccions del sector readmetien els acomiadats i sindicats, patronal i govern pactaven increments de salaris i la instauració de la jornada laboral màxima de 8 hores.

 

Imatge principal: Fotografia de la vaga / Arxiu d'El Nacional