Tal dia com avui de l’any 1641, fa 378 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652) arribava a Barcelona René de Voyer de Paulmy d’Argenson, enviat especial del rei Lluís XIII de França i del seu ministre plenipotenciari Richelieu. Argenson, que els dietaris de la Generalitat anomenen “musur Angensó”, venía a Catalunya amb el propòsit de negociar amb els braços estamentals els termes de la incorporació del Principat de Catalunya a la monarquia francesa.
Segons els dietaris de la Generalitat, Argenson va arribar a Barcelona a mitja tarda i va ser rebut al Portal Nou (situat al lateral oest de l’actual passeig de Lluís Companys) pel president de la Generalitat, Josep Soler, el comandant de les forces militars francocatalanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt, i els diputats de la Generalitat i els consellers del Consell de Cent barceloní. Segons les mateixes fonts, es va hostatjar a casa de la família Terrer, a la plaça de Santa Anna.
Argenson va arribar a Barcelona en un moment marcat per l’assassinat del president Pau Claris (27 de febrer de 1641). L’equilibri de forces entre el “partit republicà”, liderat pel president Soler (cosí del difunt president Claris), i el “partit profrancès”, nodrit, principalment, per un sector important de les classes mercantils, va obligar el cardenal Richelieu a enviar Argenson per tancar definitivament l’acord que havia d’articular la relació Catalunya-França.
Com a resultat d’aquella negociació, el Principat i els comtats catalans ultrapirinencs s’incorporaven a la monarquia francesa com a patrimoni independent de la casa reial, la qual cosa volia dir que s’establia una relació de tipus bilateral entre Barcelona i París, totalment al marge dels vincles polítics dels altres territoris francesos amb el poder central. En aquella negociació també es va confirmar l’oficialitat única de la llengua catalana al Principat i als comtats catalans ultrapirinencs.
Imatge: Mapa d'Europa (1644) / Biblioteca Nacional de França