Tal dia com avui de l’any 1305, fa 720 anys, a l’antiga ciutat bizantina d’Adrianòpolis (actualment anomenada Edirne i pertanyent a Turquia) Roger de Flor, cap militar de la Companyia Catalana d’Orient —popularment, Almogàvers—, i un grup d’oficials que l’acompanyaven eren assassinats a traïció per ordre de Miquel Paleòleg, fill de Miquel IX, emperador romà d’Orient. Els Almogàvers havien estat cridats per l’emperador Miquel per a aturar els otomans que pressionaven les fronteres orientals de l'Imperi bizantí. Però els èxits militars dels Almogàvers i el seu poder creixent haurien inquietat els bizantins, que, amb l’ajut dels alans (un poble germànic que també hi era en qualitat de mercenaris), van decidir eliminar els catalans.

Quan la notícia de l’assassinat de Roger i dels seus oficials, juntament amb la massacre de comerciants catalans a Constantinoble, va arribar al campament almogàver, els catalans van elegir un nou cap —que seria Berenguer d’Entença— i es van llançar a una terrible venjança contra bizantins i alans. Segons els cronistes locals, els almogàvers van arrasar totes les viles i ciutats situades a la península de Gal·lípoli (actual Turquia europea), especialment Adrianòpolis, que era on s’havia comès la traïció i l’assassinat de Roger i dels seus oficials, i la costa de la península de Gal·lípoli. Segons els mateixos cronistes locals, per allà on van passar els catalans no va quedar ningú amb vida, ni persones ni animals.

Aquella sanguinària campanya va quedar allotjada en la tradició d’aquella societat. Des de llavors, l’adjectiu “català” s’ha associat a una persona amb un comportament salvatge i desproporcionadament venjatiu. En diverses regions de la part sud de la península balcànica, encara és viva la figura del “monstre almogàver català”. Per exemple, a Tràcia i a Hipàtia, encara s’utilitzen les malediccions “que la venjança dels catalans caigui damunt teu” i “que et vegi sota l’espasa d’un català”. A Tessàlia i a Bulgària, les expressions “català” o “fill de català” tenen un significat equivalent a malvat i a torturador. I a Atenes, encara és viva una cançó infantil que diu: “pitsi” (bèstia) català; et rentes i et pentines; i amb merda t’empastifes”.

Segons una història dels fets escrita amb posterioritat pel militar i escriptor valencià Francesc de Montcada, marquès d’Aitona (segle XVII), el cap militar almogàver Berenguer d’Entença hauria arengat la tropa per a la venjança amb el crit de “Mateu-los. A tots.”.