Tal dia com avui de l’any 1066, fa 958 anys, a Pamplona (regne de Pamplona), moria Muniadona Sánchez (Burgos, 995) reina mare de Pamplona pel seu matrimoni amb el difunt rei Sanç Garcés III (de la nissaga reial dels Aritza) i comtessa titular de Castella, com a successora del seu germà García Fernández (de la nissaga comtal dels Lara). El comtat de Castella era una marca fronterera creada pel regne de Pamplona a principis del segle X, com una expansió cap al sud-oest del comtat navarrès d’Àlaba (actuals Àlaba i Biscaia); però, de seguida, la nissaga comtal dels Lara va monopolitzar el poder: es transmetien el càrrec de forma hereditària i oscil·laven la seva obediència entre els regnes de Pamplona i de Lleó.

L’any 1028, després de la violenta mort sense descendència del comte Garcia Fernández a mans d’alguns membres de la família prolleonesa dels Vela, Muniadona —amb el suport de les armes de Pamplona— havia fet valer la seva condició de germana del difunt i havia pres possessió del comtat. Però l’any següent, el 1029, havia delegat el govern comtal en la persona del seu segon fill Ferran (Pamplona, 1016) que, amb el suport de les oligarquies indígenes dels territoris de la Bureba, Oca i Burgos havia independitzat, de facto, el territori navarrès al sud-oest de l’Ebre. Quan es va produir aquesta situació ja feia quaranta-dos anys (987) que els comtats carolingis catalans s’havien independitzat, de facto, del poder central franc.

Amb el govern de Ferran (1029-1065) el comtat de Castella passaria a gravitar, definitivament, en l’òrbita del regne de Lleó. El 1037 moria de forma sobtada i sense descendència el rei Beremund III; i les oligarquies lleoneses, temoroses que la monarquia de Pamplona (el germà gran de Ferran) aprofités el buit de poder per engolir el regne de Lleó, havien coronat Ferran. D’aquesta forma, el primer comte independent de Castella esdevenia, també, rei de Lleó. El comtat independent de Castella seria transformat en un regne a la mort de Ferran, que va dividir els seus dominis entre els seus fills: el primogènit Sanç rebria el regne de Castella; el segon, Alfons, el regne de Lleó; i el tercer, Garcia, el regne de Galícia.