Tal dia com avui de l’any 1839, fa 179 anys, en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), Charles d’Espagnac, comte d’Espanya —exiliat de França després del triomf de la revolució (1792)— i conegut arreu com “l’assassí de Catalunya”, ordenava l’assassinat de tota la població civil de Ripoll i el posterior incendi i destrucció de la vila. Durant aquella jornada, els soldats carlins del comte d’Espanya van assassinar més de cinc-cents civils desarmats, molts dels quals van ser brutalment enfilats per les baionetes als carrers de Sant Pere i de Sant Jaume, i d’altres van ser trinxats a destralades dins de les seves pròpies cases. Ripoll, que tenia poc més de 3.000 habitants, en poques hores perdria tràgicament el 15% de la seva població.

Aquella brutal massacre seria, anys més tard, documentada per un dels supervivents: el notari de la vila Agustí Cavalleria i Deop, que en el moment dels fets era un nen de vuit anys. Aquesta font documental, d’extraordinari valor, explica que el dia dels fets un exèrcit de 5.000 soldats carlins comandats pel comte d’Espanya va trencar les defenses de la vila, formades per 500 soldats liberals comandats pel capità Joan Carbó. La capitulació pactada entre Espagnac i Carbó, que garantia el respecte a vides i béns, no seria respectada pel comandant carlí. Quan ja tenia el control de la plaça, el comte d’Espanya va assassinar a sang freda el capità Carbó (d’una ganivetada al ventre) i, tot seguit, va ordenar perseguir i matar la població civil, i saquejar i incendiar la vila.

Abans de la massacre de Ripoll, el comte d’Espanya ja havia donat mostres de la seva extraordinària crueltat. Amb anterioritat a l’esclat del conflicte havia estat capità general de Catalunya (1827-1832), nomenat per Ferran VII, i durant el seu govern havia sotmès el Principat a un autèntic règim de terror: havia ordenat dotzenes d’execucions sumàries, sobretot de persones d’ideologia liberal. Les fonts documentals afirmen que ballava sota els cadàvers dels penjats. Durant el conflicte (1833-1839) la seva tètrica fama augmentaria exponencialment, amb diversos episodis d’una crueltat extrema, que assolirien el punt culminant a Ripoll. Els poc més de 2.000 supervivents, concentrats i maltractats, serien obligats a abandonar Ripoll, i la vila seria literalment calcinada.

Imatge principal: Gravat de Ripoll, a final del segle XVIII / Arquitectura i enginyeria popular del Ripollès