Tal dia com avui de l’any 1409, fa 615 anys, concloïa el Concili de Pisa, celebrat a la ciutat del mateix nom —al ducat independent de la Toscana—, que s’havia inaugurat el 25 de març anterior amb el propòsit de trobar una sortida al cisma que afectava l’Església catòlica de l’època: des del 1378, les jerarquies catòliques estaven dividides sota l’obediència de dos pontífexs (el de Roma i el d’Avinyó). A més, les cancelleries europees de l’època també havien pres partit en aquella disputa: les corones peninsulars (Catalunya-Aragó, Castella-Aragó, Navarra i Portugal) i els regnes de França, d’Escòcia i de Xipre donaven suport a Avinyó. I la resta de dominis europeus (amb el Sacre Imperi Romanogermànic al capdavant) donaven suport a Roma.

El Concili de Pisa va posar fi a aquest cisma. Van ser deposats els pontífexs Gregori XII, de Roma, i Benet XIII, el papa Luna (Pero Martines de Luna), d’Avinyó, i en el seu lloc, el Col·legi Cardenalici va elegir el cardenal Piero Philarghi, que regnaria com a Alexandre V. No obstant això, el consens definitiu no s’obtindria fins a vuit anys després amb el nomenament del pontífex Martí V (11 de novembre de 1417). Malgrat tot, immediatament després de Pisa (1409), els dominis europeus van deixar d’alimentar aquella divisió i la corona francesa va retirar el seu suport al papa Luna i el va comminar a abandonar Avinyó. Pero Martines, el papa Luna, es va traslladar a Barcelona i va ser acollit pel seu amic, parent i aliat Martí I, anomenat l’Humà.

Quan això va passar, ja feia temps que el rei Martí i el papa Luna treballaven en l’operació de Frederic d’Aragó-Rizzari, fill natural de Martí el Jove, hereu al tron de Barcelona. Però la inesperada mort del jove hereu sense descendència legítima (Càller, 25 de juliol de 1409) va obligar a accelerar els tràmits. Durant un any, el rei Martí i el papa Luna van intensificar els treballs per legitimar el petit Frederic. La vigília de la cerimònia (31 de maig de 1410), el rei Martí va morir sobtadament i misteriosament, i el papa Luna no va voler culminar els treballs. Tot seguit va proposar i organitzar una assemblea que havia de decidir el relleu del difunt rei Martí (Compromís de Casp, 1412) i es va proclamar partidari de Ferran de Trastàmara.

El papa Luna sempre va esperar que el suport tàctic que havia prestat a Ferran de Trastàmara li seria recompensat amb la recuperació el seu setial pontifici. Però, poc després, Ferran I (el nou rei Trastàmara) va abandonar el papa Luna i va proclamar que la corona catalanoaragonesa es posava al costat del pontífex de consens Alexandre V (6 de gener de 1416). El papa Luna es va haver de retirar al castell de Peníscola. Mai va renunciar a la seva condició pontifícia (tot i que va ser excomunicat) i va morir a la insòlita edat (per l’època) de 94 anys.