Tal dia com avui de l’any 1461, fa 564 anys, a Lleida, el Consell del Principat (una institució creada per la Generalitat per a fer les funcions de Corts permanents), armava un exèrcit per a forçar el rei Joan II a alliberar el seu fill primogènit, Carles de Viana. El conflicte entre pare i fill s’arrossegava des de la mort de la persona que els unia, Blanca de Navarra, reina titular de Navarra, i esposa de Joan i mare de Carles (1441). Quan la reina Blanca havia mort, el seu vidu encara no era rei de la corona catalanoaragonesa. No ho seria fins al 1458, a la mort sense descendència legítima del seu germà gran, Alfons el Magnànim. I al testament de Blanca (1441) s’estipulava que el tron de Pamplona passava directament al seu primogènit Carles, i això implicava que Joan perdia la seva condició de rei consort i veia liquidat el seu propòsit de ser rei titular.

Joan no va acceptar mai el testament de Blanca i va provocar una guerra civil a Navarra (1451-1464), que havia enfrontat els grans ramaders muntanyesos (anomenats beaumontesos i partidaris de Carles) contra els terratinents agraris de la plana (anomenats agramontesos i favorables a Joan). Aquest conflicte s’havia intensificat a partir del moment en què el vidu Joan —que no havia renunciat a ocupar en solitari el tron de Pamplona— s’havia casat de nou, amb Joana Enríquez (1444), i havia engendrat Ferran, el futur Catòlic (1452). I s’havia traslladat a Catalunya a partir del moment de la mort d’Alfons el Magnànim i la coronació de Joan (1458). En marxar de Pamplona, havia prescindit de la voluntat de la seva difunta esposa i havia deixat el tron en mans de la seva filla Blanca (germana petita de Carles).

A mitjan 1460, Carles i l’aristocràcia feudal catalana —que estava enfrontada al rei— van fer un apropament mutu, i Joan, en sentir-se amenaçat, va ordenar l’empresonament del seu primogènit (novembre, 1460). La Generalitat, en aquell moment governada per les classes terratinents feudals i per les oligarquies rendistes urbanes, va crear el Consell del Principat, que desafiaria la corona i obligaria el rei a alliberar i proclamar hereu el seu fill Carles. Poc després (25 de febrer), el rei acceptava les condicions imposades pel Consell del Principat, i Carles era excarcerat i passava a residir al Palau Reial de Barcelona. Pocs mesos després (setembre, 1461), Carles, el nou aliat de les classes terratinents feudals, moria —molt probablement emmetzinat— i esclatava la Guerra Civil catalana (novembre, 1462).