Tal dia com avui de l’any 1589, fa 435 anys, a Saint-Cloud (a deu quilòmetres a l’oest de París), moria el rei Enric III de França, el darrer monarca de la nissaga Valois. El dia abans, Enric III havia patit l’atac de Jacques Clement, un religiós de l’orde dels dominics que, aprofitant l’hàbit que vestia, havia pogut eludir totes les mesures de seguretat al voltant del rei, s’hi havia acostat mentre passejava pel jardí del palau reial de Saint-Cloud i l’havia apunyalat al ventre i a l’estómac. Segons les fonts documentals, el rei Enric III va ser socorregut i evacuat immediatament, però la gravetat de les ferides el conduiria irreversiblement a la mort.
La guàrdia del rei va detenir, també a l'instant, Jacques Clement, i el va sotmetre a un interrogatori brutal. No obstant això, Clement mai no va revelar qui li havia ordenat aquell magnicidi. La policia del rei només va aconseguir esbrinar que Clement era un personatge relativament conegut entre els dirigents de la Lliga Catòlica, un partit aristocràtic dirigit per Enric de Guisa, que havia estat assassinat uns mesos abans (23 de desembre del 1589) per ordre del rei Enric III. La policia va tancar el tema, precipitadament, argumentant que Clement havia actuat mogut pel desig de venjar l’assassinat de Guisa i que no hi havia ningú més darrere d'aquell crim.
Però sempre va planar la sospita que l’assassinat del rei era un crim de falsa bandera, ordit per Enric de Borbó, líder del partit protestant (fortament implantat a les places mercantils de l’Atlàntic francès). Enric III sempre va estar influït per la reina-mare Caterina de Mèdici, que basculava permanentment entre tots dos partits en conflicte amb l’únic propòsit de desgastar-los. Enric III no tenia descendència, i d'ençà de la mort del seu germà petit Francesc (1584), els Estats Generals havien nomenat Enric de Borbó hereu seu. La mort del rei aclaria el terreny per a arribar a una pau negociada, i de retruc col·locava el Borbó al tron de París.