Tal dia com avui de l’any 1932, fa 90 anys, es constituïa el primer Parlament modern de la història de Catalunya. Aquell Parlament volia ser una continuació de les Corts Permanents de l’època foral, liquidades a sang i foc pel règim borbònic (1714), i es va constituir amb els diputats electes als comicis del 20 de novembre anterior. En aquells comicis, Esquerra Republicana de Catalunya va confirmar que era el partit que comptava amb la confiança de la majoria de la societat catalana (va obtenir 56 dels 85 diputats). I que la Lliga Regionalista havia perdut la condició de formació política hegemònica que havia ostentat des del 1907.
Aquella primera sessió va elegir Lluís Companys i Jové (ERC-Partit Republicà Català) president d’aquell primer Parlament i Francesc Macià i Llussà (ERC-Estat Català) president electe de la Generalitat (el govern del país). Amb anterioritat, ningú havia exercit la funció de president del Parlament, tot i que, durant l’etapa de la Mancomunitat (1914-1923), el president de la institució ho era també de l’Assemblea General, el precedent més immediat d’una cambra parlamentària catalana. En canvi, des del 14 d’abril de 1931 fins al 6 de desembre de 1932, Francesc Macià havia exercit la presidència de la Generalitat de manera provisional.
Abans de les eleccions del 20 de novembre de 1932, el Consell Executiu de la Generalitat provisional va decidir que la seu del Parlament s’emplaçaria a l’edifici de l’antic Arsenal de la Ciutadella. Aquesta elecció tenia una gran càrrega simbòlica, perquè la Ciutadella havia estat un dels principals càstigs imposats pel règim borbònic a la ciutat de Barcelona (1714) i perquè durant un segle i mig (1716-1869) havia estat una instal·lació repressiva que havia causat molt dolor i patiment als barcelonins. Després d’unes obres d’adequació que es van portar a terme en un temps rècord (1931-1932), la inauguració de l’hemicicle es va fer coincidir amb la històrica primera sessió del Parlament modern.