Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, el cop d’estat militar que havia esclatat el dia anterior (17 de juliol de 1936) a les guarnicions de l’exèrcit espanyol al Protectorat del Rif (terç nord de l’actual estat del Marroc); es propagava per diverses capitals de província del territori peninsular de la República. Segons les fonts documentals, aquell cop d’estat es va imposar a les capitals de província de Canàries, Galícia, Lleó, Castella la Vella i Navarra. El cop d’estat també es va imposar a Oviedo, Saragossa, Vitòria-Gasteiz, Palma, Sevilla i Granada. A totes aquestes capitals provincials, durant aquella jornada es van produir centenars de detencions i assassinats de persones d’ideologia republicana i d’esquerres.

En canvi, a Astúries (excepte Oviedo), Cantàbria i el País Basc (excepte Vitòria-Gasteiz); a Catalunya, el País Valencià i la meitat sud peninsular, el cop d’estat no es va imposar. Ja sigui perquè els capitans generals d’aquestes regions militars no s'hi van afegir inicialment i l’exèrcit no va sortir al carrer, ja sigui perquè les forces lleials a la República van neutralitzar —pràcticament sense disparar cap tret— l’intent colpista. Aquest últim va ser el cas de Madrid, on els comandaments de les guarnicions de Principe Pio i Carabanchel van ser detinguts i empresonats quan sortien dels seus quarters i es dirigien a ocupar les infraestructures estratègiques de la ciutat. En definitiva, aquell cop d’estat va fracassar en més del 50% del territori i de la població.

A Catalunya, els primers moviments colpistes no es produirien fins a l’endemà (19 de juliol de 1936). En aquesta data, els comandaments dels quarters del Bruc, Drassanes i Sant Andreu, a Barcelona, van sortir al carrer; però van ser enèrgicament combatuts per les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil) i pels milicians organitzats de la CNT-FAI, Estat Català, el CADCI, la Unió de Rabassaires, el POUM i la UGT. Durant els dies 19 i 20 de juliol de 1936, Barcelona va quedar sumida en un estat de guerra urbana, que se saldaria amb la victòria republicana. La capital catalana va ser l’única ciutat del territori republicà on els colpistes (militars i ultradretans) van ser derrotats amb les armes.