Tal dia com avui de l’any 1137, fa 887 anys, a Compostel·la (regne de Galícia-Corona castellanolleonesa), moria Guillem X, duc d’Aquitània, un dels tres barons feudals més poderosos del regne de França, els seus dominis territorials abastaven des del Loira fins als Pirineus i des de l’Atlàntic fins al Massís Central occità. Guillem va morir mentre era de pelegrinatge a la tomba de Sant Jaume. El dia que el va abastar la mort (Divendres Sant de 1137) es va començar a sentir indisposat mentre assistia a l’ofici religiós a la catedral de Compostel·la, i va caure fulminat sense tenir temps de sortir a l’exterior del temple. La investigació moderna estima que aquella mort seria causada per un infart de miocardi. Guillem, en aquell moment, tenia trenta-set anys. 

La notícia de la mort de Guillem de seguida va arribar a la cort de Bordeus (capital del ducat d’Aquitània). No obstant això, aquesta data —que figura, sovint, en les fonts coetànies de la cancelleria ducal d’Aquitània— presenta certs dubtes, per què, en aquella època, per a cobrir el trajecte entre Compostel·la i Bordeus calien cinc dies (amb quatre canvis de cavalleries diaris) o una setmana (per mar i en bones condicions meteorològiques). En qualsevol dels casos, o bé Guillem va morir amb anterioritat al 9 d’abril, i es va ocultar la notícia fins a la coronació d’Elionor per a evitar que els enemics interns i externs de la família ducal poguessin maniobrar, o bé Elionor va ser coronada amb posterioritat al 9 d’abril i es va falsejar la data del document.

Tot i la seva joventut (tenia quinze anys), des del primer moment va ser la dona més poderosa del seu temps. Però el més rellevant de la seva existència seria la seva determinació per marcar el seu futur, al marge de les pressions que rebia de la seva pròpia cancelleria o de les cancelleries d’altres dominis europeus. Va ser casada amb el delfí Lluís, futur Lluís VII de França, però, posteriorment, es va divorciar del rei francès i es va casar, per voluntat pròpia i per interès polític, amb el principal rival de París, el rei Enric II d’Anglaterra. Els seus descendents serien reis d’Anglaterra i ducs independents d’Aquitània (s’havien independitzat quan Elionor s’havia divorciat del rei francès i havia trencat el seu vassallatge amb la corona de França).

Quan Ricard, el primogènit d’Enric i Elionor va ser nomenat hereu al tron, la duquessa-reina es va fixar en la infanta Dolça, filla del seu parent llunyà Ramon Berenguer IV de Barcelona. Bordeus i Barcelona van negociar aquell matrimoni amb un propòsit claríssim: apropar, de nou, les dues cases separades des de l’època carolíngia (segle IX) amb l’objectiu d’unificar, en un termini de dues o tres generacions, tots els dominis dels Platagenet-Aquitània i dels Berenguer, i crear una mitja lluna territorial que abastaria des del comtat de Nothhumberland (a l’extrem nord d’Anglaterra) fins al marquesat de Tortosa (a l’extrem sud de Barcelona). No obstant això, aquelles negociacions es van trencar i les fonts documentals no expliquen el perquè.