Tal dia com avui de l’any 1570, fa 453 anys, davant del petit port de Tazacorte (illa de La Palma, Canàries) el corsari hugonot Jacques de Sores, al servei del partit protestant que combatia el partit catòlic en les mal anomenades Guerres de Religió de França (1562-1598), abordava un vaixell que transportava vuitanta-sis tripulants, setze seglars i setanta religiosos de la Companyia de Jesús, que es dirigien a les missions jesuítiques de la colònia portuguesa del Brasil. Segons les fonts documentals, els corsaris van apunyalar i llançar amb vida a alta mar un total de quaranta religiosos (dos sacerdots, un diaca, vint-i-tres estudiants i catorze germans de la Companyia). També, segons les fonts documentals, totes les víctimes eren originàries de les corones castellano-lleonesa, portuguesa i navarresa. No hi havia cap català entre les víctimes.
Aquella massacre va endarrerir notablement els plans de la Companyia de Jesús, consistents a crear establiments a l’Atlàntic sud americà. Fins divuit anys més tard (1588), una petita missió formada per un català, Joan Saloni, un irlandès, Thomas Field, i un portuguès, Antonio Ortega, no aconseguiria crear un primer establiment a la regió del Chaco. Amb l’arribada de Saloni a la regió, es va produir una autèntica revolució: els tres jesuïtes pioners van entendre que aquelles societats abraçarien l’Evangeli amb més convenciment si, prèviament, se les transportava cap a un estadi de progrés social i econòmic. Durant tres dècades llargues (1588-1632), Saloni va fundar trenta missions que van impulsar un model d’explotació agroramadera gestionat, exclusivament, per la població autòctona.