Tal dia com avui de l’any 1211, fa 814 anys, a la vila de La Vaur (llavors comtat independent de Tolosa), les tropes croades franceses, comandades pel mercenari anglès Simó de Montfort, penetraven a l’interior de la vila i es lliuraven a un brutal saqueig. La Vaur era el centre d’una petita senyoria —governada per Girauda de Mont-real, vídua del difunt domine Guillem Pere— i era la seu del bisbe càtar de Tolosa. Montfort va posar setge a la vila, però no va aconseguir resultats immediats. Finalment, les seves màquines de guerra van esvorancar la muralla i les seves tropes van penetrar a l’interior de la vila, moment en el qual Montfort va ordenar l’extermini de tots els defensors sense distinció de la seva categoria social.

Montfort va ordenar la mort de tots els presoners. Van ser degollats Aimeric de Mont-real (germà de Girauda) i vuitanta cavallers llenguadocians faidits (desposseïts dels seus béns pels croats de Montfort). I també Raimon de Ricaud (senescal del comte Raimon VI del Tolosa) i quaranta cavallers tolosans que havien combatut al seu costat. A més va ordenar calar una pira i hi van ser cremades vives més de quatre-centes persones. La pira de La Vaur seria la més mortífera d’aquella guerra (1209-1229). En aquell escenari de terror, Montfort va lliurar Girauda a la tropa, que la va violar, la va llençar a un pou i la va assassinar a cops de pedra. Des de llavors, l’indret on està situat aquell pou és anomenat, popularment, el “pla dels plors”.

La croada contra els albigesos només era el pretext que esgrimia la monarquia francesa per restablir la seva autoritat a Occitània. I la massacre de La Vaur tenia un doble objectiu. El primer, alimentar el clima de terror i escarment que Montfort (seguint les ordres de la monarquia francesa i del pontificat) volia imposar a Occitània. I el segon, provocar la intervenció del Casal de Barcelona. Els comtats i vescomtats occitans sempre havien tingut una relació molt propera amb el comtat independent de Barcelona. I en aquell trànsit cap a la seva particular independència havien intensificat aquesta relació buscant la protecció del Casal de Barcelona. Només dos anys més tard, es produiria la definitiva batalla de Muret (12 de setembre de 1213).