Tal dia com avui de l’any 900, fa 1.124 anys, a Compiegne (comtat carolingi de Flandes), el comte Balduí II de Flandes assassinava l’arquebisbe Fulqueri, cardenal primat de França. Segons les fonts documentals, Balduí va clavar diversos cops de destral al cap de Fulqueri, provocant-li la mort quasi a l'instant. Balduí II era l’hereu i successor de Balduí, forestier (guardaboscos reial) que havia estat nomenat comte carolingi de Flandes després de casar-se amb Judit, filla del rei Carles el Calb i besneta de Carlemany. Balduí I i Judit havien protagonitzat una història d’amor —amb fugida inclosa— que havia acabat feliçment amb l’acceptació de la parella per part del rei. El forestier Balduí, primer comte de Flandes, era anomenat “braç de ferro”.
Aquell crim es va produir en un context marcat per les lluites entre carolingis i robertians pel tron de França. Els carolingis eren els descendents directes de l’emperador Carlemany; i els robertians, eren una branca menor de la família imperial; que, després de la deposició i mort sense descendència del rei carolingi Carolus Pinguis (888), havia pretès, repetidament, ocupar el tron de França. Precisament, l’intrigant arquebisbe Fulqueri, des del seu setial de Reims i com a màxima autoritat eclesiàstica de França, havia maniobrat repetidament per col·locar els robertians al tron. En canvi, el comte Balduí II era cosí germà i vassall directe del rei Carles III, anomenat “el Simple” i membre de la nissaga carolíngia.
Balduí II era el germà petit de Guinidilda, la primera descendència del Braç de Ferro i de la filla del rei. Guinidilda havia nascut el 862, en plena fugida dels seus pares. I si bé en aquell moment, el forestier i Judit ja s’havien casat secretament a Senlis (comtat carolingi de França), al no tenir l’autorització del rei per celebrar aquell matrimoni, estaven en precari. Per aquest motiu, Guinidilda no apareix en la genealogia de Balduí i Judit. La investigació historiogràfica apunta que la petita Guinidilda va ser lliurada a una família lleial als carolingis que vivia a l’extrem oposat del regne. Guinidilda va créixer al castell dels comtes d’Empúries. I als quinze anys (877) va ser casada amb Guifré el Pilós i associada al poder dels comtats de Barcelona-Urgell.