Tal dia com avui de l’any 1897, fa 126 anys, a Elx (País Valencià), un jornaler anomenat Manuel Campello i Esclapez i que estava fent tasques d’aplanament al tossal de l’Alcúdia (a tres quilòmetres al sud del nucli històric de la ciutat) trobava casualment una escultura de pedra calcària, de 56 centímetres d’alt, 45 d’ample i 37 de profunditat; i d’un pes de 65 quilograms. Aquesta escultura va ser datada com una peça de l’època ibèrica (segle V aC) i representa una dona amb uns luxosos abillaments al cap i uns gruixuts collars a cada costat de la cara. Segons alguns estudis podria ser una versió ibèrica de la deessa púnica de la fertilitat Tanit. Inicialment batejada com la “Reina Mora” —a proposta del jornaler que l’havia desenterrat— i, posteriorment, com la Dama d’Elx.
Poc després del seu descobriment (1897), la Dama d’Elx va ser venuda a un aficionat a l’arqueologia francès anomenat Pierre París; que la va cedir al Museu de Louvre, de la capital francesa. Allà hi va ser durant 44 anys; fins que, a l’inici de la II Guerra Mundial i amb l’ocupació alemanya de França, el govern espanyol del general Franco i el titella francès del mariscal Petain van acordar que la peça passaria del Museu del Louvre al Museu del Prado, de Madrid. La Dama d’Elx va ser empaquetada i el funcionari del règim col·laboracionista francès René Huygue la lliuraria al funcionari del règim franquista espanyol Luis Monreal y Tejada, que seria el responsable del seu transport i de la seva custòdia.
Passats més de vint anys, i en el context de les primeres mobilitzacions de contestació al règim franquista a Elx, es va reivindicar el retorn de la peça. Però aquesta reivindicació no ha estat mai atesa. Durant 30 anys va restar immòbil al Museu del Prado, de Madrid; i el 1972 va ser traslladada al Museu Arqueològic Nacional, de Madrid. L’únic cop que la Dama ha sortit de Madrid va ser l’any 2006, durant les festes del Misteri d’Elx. En aquella ocasió la Dama va estar exposada al públic al Palau d’Altamira, d’Elx; però després de sis mesos i d’un gran èxit de públic, el govern espanyol va forçar el seu retorn a Madrid. La justícia espanyola no ha actuat mai en defensa de les reivindicacions de la societat il·licitana.