Tal dia com avui de l’any 1956, fa 69 anys, el Tren de l’Empordà —que unia les ciutats de Palamós, Palafrugell, la Bisbal, Girona i Banyoles— feia el seu darrer recorregut. El primer tram d’aquesta línia fèrria havia estat inaugurat 69 anys abans (1887) i cobria una distància de 34 quilòmetres. Iniciava el seu recorregut a Palamós i passant per Palafrugell i per la Bisbal d’Empordà finalitzava a Flaçà, on enllaçava amb la línia de ferrocarril Barcelona-França. Aquest primer tram va ser promogut per l’empresa Sociedad Anónima del Tranvía del Bajo Ampurdán, creada el 1884 pel comerciant August Pagès Ortiz, de Palamós; i participada per veïns accionistes de Palamós, de Palafrugell, de la Bisbal d’Empordà i de Calonge.

Posteriorment, el Tren de l’Empordà va ser venut a l’empresa belga Societé Anonyme de Chemins de Fer Económiques en Catalogne, que l’explotaria durant disset anys (1905-1922). Durant aquesta segona etapa, es van adquirir noves locomotores i, buscant la rendibilitat de la inversió, es va intensificar la freqüència d’horaris. La nova empresa va ampliar la plantilla, però també va viure els primers enfrontaments amb els treballadors. El 1919, coincidint amb una època de profunda crisi econòmica, es va declarar una vaga al tren i el servei va quedar suspès durant unes setmanes, fins que el govern espanyol hi va destinar soldats del Regiment de Ferrocarrils. Superada aquesta crisi, s’ampliaria la línia fins a Girona, i passaria a tenir un recorregut de 50 quilòmetres.

El 1922, el Tren de l’Empordà va tornar a canviar de mans. L’empresa passaria a ser propietat de Josep Maria Lacoma i de Pascual de Zulueta, que li van canviar el nom per Ferrocarriles Económicos Españoles, S.A. Durant aquesta etapa s’ampliaria la línia fins a Banyoles (1928), assolint el recorregut màxim de 69 quilòmetres. Tres anys després (1931) l’empresa entraria en una profunda crisi, i la Generalitat promouria un acord perquè el Tren de l’Empordà passés a mans dels seus treballadors. El 1936 va crear la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà; que explotaria la línia fins que, després de la Guerra Civil, va ser expropiada per l’estat espanyol i lliurada l’organisme estatal que crearia Renfe (1941).