Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, en el marc de la darrera fase del conflicte successori hispànic, anomenat Guerra dels Catalans (1713-1714), es lliurava una batalla que enfrontaria un cos del Reial Exèrcit de Catalunya, format per 4.000 homes (infanteria i cavalleria) i comandat per Antoni Desvalls, marquès del Poal, contra un cos de les tropes d’ocupació borbòniques, anomenat Campo Volante de Cataluña, format per 3.500 efectius i comandat per José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar. Aquell enfrontament es va lliurar a la vall de la riera de Talamanca (llavors vegueria de Manresa i actualment comarca del Bages) i es va saldar amb una espectacular victòria catalana.

La Batalla de Talamanca es va resoldre a favor dels catalans pel seu millor plantejament militar i pel seu gran coneixement del terreny. El comandant Desvalls va ordenar envoltar l’exèrcit borbònic i la cavalleria catalana va castigar durament els flancs de la tropa borbònica. Al mateix temps, la infanteria catalana va avançar a pas ferm, es va apropar a les línies francocastellanes i va disparar diverses càrregues de fusell que van provocar el terror i la fugida dels borbònics. Durant el vespre i nit del 13 d’agost i la matinada del 14 d’agost, la infanteria i la cavalleria catalanes van perseguir els francocastellans fins a Sabadell. Els borbònics van patir 100 morts i 800 desercions.

L’objectiu de Desvalls era arribar fins al pla de Barcelona i trencar el setge que encerclava la ciutat des del 25 de juliol de l’any anterior. Però després de la reunió que va mantenir amb Martí Zuviria, un enviat del general Villarroel (màxima autoritat militar de la plaça de Barcelona), a Olesa de Montserrat, es va descartar aquesta opció. Desvalls es va dirigir cap a Manresa, amb l’objectiu d’alliberar-la de l’ocupació borbònica, però tan sols unes setmanes més tard, la guerra es traslladava a l’interior de Barcelona (10 i 11 de setembre de 1714) i, finalment, les autoritats catalanes capitulaven la rendició (12 de setembre de 1714). La Batalla de Talamanca va ser la darrera victòria catalana en camp obert del conflicte successori.