Tal dia com avui de l’any 1805, fa 219 anys, davant les costes del cap Trafalgar (30 milles al nord-oest de l’estret de Gibraltar); es lliurava una batalla naval, que seria anomenada de Trafalgar, i que va enfrontar les marines espanyola i francesa, per una banda; i la britànica per l’altra. Segons la documentació de l’època, la marina espanyola es va presentar a la batalla amb un estol de quinze vaixells vells i atrotinats —que havien estat mínimament reparats amb els recursos personals dels oficials— i amb unes tripulacions de lleva forçosa o de reclusos excarcerats que no tenien cap experiència en la navegació. Aquella batalla es va saldar amb una incontestable victòria britànica, i amb la desfeta de les marines espanyola i francesa.
Els espanyols hi van perdre la meitat de les naus i de les tripulacions. De fet, després de la batalla de Trafalgar, la dotació de la marina de guerra espanyola va quedar sota mínims; i les potències internacionals ho van aprofitar per hostilitzar les grans places colonials de l’Amèrica hispànica. Els dos anys següents (1806 i 1807), els britànics van intentar la conquesta de la colònia de Riu de la Plata (actuals Argentina i Uruguai): i si no ho van aconseguir va ser per la decidida actuació de les milícies civils, com la dels Miquelets de Catalunya. Poc després es produiria la proclamació de la independència de Riu de la Plata (1810), que seria la primera d’una llarga llista d’independències dels territoris colonials espanyols convertits en repúbliques independents.
La tradició oral diu que, des de la derrota de Trafalgar, els pantalons del vestit de gala dels mariners espanyols no tenen bragueta, sinó una tapeta que es botona pels costats. Segons aquesta mateixa tradició, aquest curiós element de la indumentària marinera seria un càstig que es va imposar als mariners per la seva conducta poc valenta en aquella batalla. Els mariners espanyols estarien condemnats a orinar com les dones per què no havien estat capaços de lluitar com els homes. Tot i això, no hi ha cap font oficial que confirmi aquesta versió, malgrat que està molt estesa i, històricament, ha estat comunament acceptada entre el personal de la marina de guerra espanyola.