Tal dia com avui de l’any 1971, fa 54 anys, a Londres se celebrava el Primer Congrés Mundial Romaní, que va reunir representants de les comunitats gitanes europees i durant el qual es van instituir la bandera i l’himne gitanos. La bandera constaria de dues franges horitzontals (blava i verda, que simbolitzaven el cel i el camp) i al mig una roda de carro (de color vermell i amb setze eixos, que simbolitzava l’ideal de la llibertat). I l’himne escollit seria la cançó «Gelem, Gelem» (tradicional de la comunitat gitana sèrbia i adaptada pel músic gitano serbi Jarko Jovanovic). Dinou anys després (1990), durant el Quart Congrés Mundial Romaní, celebrat a Serock (Polònia), es va decidir que el dia 8 d’abril seria el Dia Internacional del Poble Gitano.
Enguany, la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano coincideix amb el 600 aniversari del primer esment documental de la presència gitana a Catalunya. El 12 de gener de 1425, el rei Alfons V va signar un salconduit a favor de Joan, patriarca d’una comunitat gitana nòmada que es desplaçava des del sud-est de la península dels Balcans cap al nord-oest de la península Ibèrica. Durant la resta del segle XV, es generaria nova documentació que provaria l’arribada de noves comunitats gitanes procedents dels Balcans que entraven a Catalunya des del Llenguadoc. A finals del segle XV, les males relacions entre les autoritats del règim hispànic i la comunitat gitana provocarien l’aparició de les primeres lleis persecutòries.
A Catalunya, la comunitat gitana va arrelar durant el segle XVI i va adoptar la llengua catalana com a pròpia. Durant aquest procés de sedentarització (segles XVI-XVIII) es van formar les comunitats gitanes sedentàries a Barcelona, Perpinyà, Lleida, Tortosa, Reus i Tarragona; dedicades a la fabricació de productes de vímet (cistells, cadires, baguls), a la fabricació tèxtil (peces de lli) i a la venda ambulant de draps i d’animals de tir. Adquiririen celebritat les nissagues de “ramblers” (tractants de bestiar de tir) gitanos de la Ribagorça, del Pallars i de l’Urgell. Quan Ferran VI (el tercer Borbó espanyol) i el seu ministre Ensenada van ordir l’extermini del poble gitano (1749), els gitanos catalans van ser protegits i ocultats pels seus veïns.