Tal dia com avui de l’any 1917, fa 108 anys, a les 16:00 hores i al port de Charlotte Amalie, capital de les Índies Occidentals daneses, s’arriava —per darrer cop— la “dannebrog” (la bandera de Dinamarca) i s’hissava —per primer cop— la “star-spangled” (la bandera dels Estats Units). Aquella cerimònia era la transferència protocol·lària del domini que havien signat dos mesos i mig abans (16 de gener de 1917) el president dels Estats Units Woodrow Wilson —del Partit Demòcrata— i el primer ministre danès Robert Lansing —del Partit Conservador—. La venda de les Índies Occidentals daneses, que a partir d’aquell moment passarien a anomenar-se Illes Verges, es va fer per 25 milions de dòlars (l’equivalent actual a 500 milions de dòlars).

L’interès nord-americà per aquelles illes remuntava a 1867 (poc després de la conclusió de la Guerra Civil americana i coincidint amb la compra d’Alaska als russos). Després de guanyar el conflicte civil, el president Andrew Johnson i el secretari d’estat William Seward —ambdós del Partit Demòcrata— havien obert negociacions secretes amb el general Prim, líder del Partit Progressista espanyol en l’oposició i amb el diplomàtic danès Valdemar Von Raasloff, per a la compra de Cuba, de Puerto Rico i de les Índies Occidentals daneses, i obtenir el domini de l’arc insular que tanca el mar Carib. Tot i això, l’assassinat de Prim i el tsunami que va arrasar les illes Verges (1870) van refredar l’interès dels nord-americans.

El 1916, en plena Primera Guerra Mundial (1914-1918), i davant el temor que els alemanys ocupessin aquelles illes daneses i controlessin la boca atlàntica del Canal de Panamà, l’administració nord-americana va recuperar el projecte. El govern danès va sotmetre la transferència de domini a un referèndum que es va celebrar, únicament, a la metròpoli i que va guanyar l’opció de canvi de sobirania per 283.000 vots (65%) a favor i 158.000 en contra (35%). En aquell sentit de vot hi va pesar molt que des de la meitat del segle anterior, les illes estaven immerses en una crisi econòmica important que havia desgastat la relació amb la metròpoli i el reconeixement nord-americà a la sobirania danesa sobre Groenlàndia i el compromís a respectar-la.