Tal dia com avui de l’any 1801, fa 221 anys, a les aigües de l’Estret de Gibraltar, els vaixells “San Hermenegildo” i “Real Carlos”, en aquell moment les dues principals embarcacions de l’Armada espanyola, es van enfrontar en un combat que acabaria amb l’explosió i l’enfonsament de les dues naus i la mort de 1.700 mariners de les seves tripulacions. Pocs dies abans de l’incident, aquelles dues naus havien participat en un combat naval (Batalla d’Algesires) entre les marines britànica i francesa, i havien sortit en auxili de l’armada napoleònica.
Aquell combat s’havia resolt amb la retirada britànica al port de Gibraltar. No obstant això, els vaixells britànics no van deixar de fustigar les armades francesa i espanyola que, després de la batalla, intentaven mantenir el control de la zona de l’Estret. Segons la versió oficial, les naus espanyoles van sortir en tasques de vigilància i, en la foscor de la nit, van creure que eren davant l’enemic i es van disparar mútuament amb el resultat esmentat. Aquest incident va delmar considerablement la capacitat de resposta de l’Armada espanyola i explica els successos immediatament posteriors.
El 1805, a les mateixes aigües, l’Armada espanyola tornaria a perdre una part important de la seva flota (Batalla de Trafalgar), en aquell cas a mans dels britànics. Tot seguit, els mateixos britànics van intentar, en dues ocasions, l’ocupació del territori de Riu de la Plata (1806 i 1807). En ambdues ocasions, la presència de l’armada espanyola va ser inexistent. Van ser els civils, organitzats en regiments com els “Minyons de Catalunya” els que van haver de rebutjar aquelles incursions. Poc després (1810), aquells regiments tindrien un paper decisiu en la Guerra de la Independència de Riu de la Plata (1810-1814). En aquell conflicte, la presència naval espanyola va ser mínima.