Tal dia com avui de l'any 1938, fa 79 anys, esquadrons aeris de l'Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini, aliades del bàndol revoltat de Franco en la Guerra Civil espanyola, iniciaven un bombardeig sobre Barcelona que duraria tres dies. El comandament militar de l'esquadró italià -el general Francesco Pricolo- va declarar que l'objectiu era la població civil. “Cal crear una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida i sotmetre'ls a un malson del qual no puguin despertar”. I Mussolini va reblar que “els italians estem horroritzant el món amb la nostra agressivitat, enlloc d'encantar-los amb la nostra guitarra”.
Barcelona, en el context de la Guerra Civil espanyola, havia estat bombardejada amb anterioritat. La més recent havia estat 45 dies abans -el 30 de gener- quan l'aviació italiana de Mussolini havia consumat la massacre de l'escola bressol de Sant Felip Neri amb la mort de 22 adults i 20 infants. Però els bombardejos del 16, 17 i 18 de març de 1938 van ser els més mortífers. Durant aquelles tres jornades tràgiques els agressors van llançar centenars de bombes que -segons les dades oficials de l'Ajuntament de Barcelona- van causar 875 víctimes mortals (757 adults i 118 infants) més de 1.500 ferits i 126 edificis greument danyats o totalment destruïts.
La historiografia espanyola s'ha entestat en la idea que Franco desconeixia els plans de Hitler i de Mussolini. Una tesi difícil de defensar encara més quan Barcelona, durant l'any anterior, havia estat bombardejada 5 vegades. I que abans d'acabar la guerra seria bombardejada de nou en 45 ocasions més. I que a Lleida, per posar un de molts exemples, el tràgic bombardeig sobre la població civil de la ciutat -del 4 de novembre de 1937- havia costat la vida a més de 300 persones: 48 nens i professors del Liceu Escolar i dos centenars llargs de víctimes al Mercat de Sant Lluís i al Pont Vell.
Víctimes del bombardeig de l'escola de Sant Felip Neri, el 1938
En canvi les investigacions dels historiadors anglesos Hugh Thomas i Paul Preston, i de l'historiador irlandès Ian Gibson -especialistes en el conflicte bèl·lic espanyol- posen de relleu l'estratègia conjunta Franco-Hitler-Mussolini, i eleven el nombre de víctimes del bombardeig sobre Barcelona -entre morts i ferits- a més de 2.000. A l'inici del conflicte el general revoltat Queipo de Llano, en vàries de les seves locucions radiofòniques que tenien el caràcter d'arenga i la naturalesa d'intencions, havia blasmat: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fàbrica y Barcelona en un immenso solar”.