Tal dia com avui de l'any 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca. La comunitat jueva de Mallorca havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms (els assassinats massius), l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins -oficialment cristians- es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.
Catorze anys abans (1677) les autoritats civils havien practicat una detenció massiva de 237 persones que celebraven en la clandestinitat el Yom Kippur, un dels actes litúrgics més importants del judaisme. Aquest fet, que es va saldar amb empresonaments, tortures i confiscacions, va marcar el quart de volta final que resultaria decisiu pel futur de la comunitat de jueus conversos mallorquins. Passats onze anys (1688), la família Tarongí -que havia estat excarcerada- va intentar escapar embarcant-se en un vaixell anglès que els havia de portar fins a un port de l'imperi turc, on els jueus eren tolerats i respectats. L'expedició va ser descoberta i el viatge va ser avortat.
Els Tarongí -i una dotzena de persones més- van ser empresonats i durant tres anys van ser sotmesos a tortures. Els que van abjurar de la seva fe van ser retornats a la vida asfixiant que patien als carrers de la ciutat. I els que es van mantenir ferms van ser calcinats. Caterina Taronjí -amb el rabí i un germà- va ser cremada viva en un escenari públic presidit per les autoritats civils i eclesiàstiques de l'illa. Els pares havien mort poc abans a la roda de donar turment. Les fonts documentals de l'època destaquen els crits espantosos de les víctimes i la forta sentor de carn humana socarrada. Avui dissabte -dia festiu en el judaisme- allà on siguis, Caterina, shabat shalom.