Tal dia com avui de l'any 1793, fa 224 anys, el regne d'Espanya declarava la guerra a la recent creada República francesa. Era la resposta a la declaració de guerra que havia proclamat 18 dies abans el govern de París. Aquell conflicte, que es perllongaria per espai de 2 anys, es va lliurar bàsicament sobre les comarques pirinenques catalanes, tant les del Principat com les de la Catalunya Nord, i hi van intervenir més de 50.000 efectius dels dos exèrcits. El balanç que va deixar, en una Catalunya que ja estava sumida en una profunda crisi, va ser desolador. L'aparell agrari i artesanal de les terres convertides en escenari de guerra va quedar completament destruït.
La Guerra del Rosselló -també coneguda com la Guerra Gran- revela que els plans d'expansió territorial que portaria a terme Napoleó Bonaparte una dècada més tard, ja formaven part de l'agenda política de París. L'any 1793 la Convenció Nacional francesa tenia notícies que a Catalunya i al País Basc hi havia un clima de descontentament social molt profund causat per la crisi econòmica espanyola. I van projectar desplaçar la frontera des de la cresta dels Pirineus fins al marge esquerre del riu Ebre, incorporant a la República francesa la pràctica totalitat de Catalunya, de Navarra i del País Basc, i la meitat nord d'Aragó.
Gravat de l'assetjament espanyol a Perpinyà
Aquesta guerra no hauria passat de ser la reedició del conflicte del 1640 -saldat amb l'amputació de la Catalunya Nord- si no és perquè va marcar el punt d'inici dels conflictes civils del segle XIX. Va posar de manifest que a Catalunya hi havia un nucli important -format per les classes intel·lectuals i mercantils del país- que simpatitzava amb les idees revolucionàries franceses, clarament contraposat a les classes passives -el clergat, l'exèrcit i el funcionariat- que les combatia. Un conflicte que es faria especialment visible quan Catalunya va ser incorporada a França (1812-1814), i que seria el preludi de les tres guerres civils que van enfrontar liberals -classes urbanes d'ideologia revolucionària- i carlins -classes rurals d'ideologia tradicionalista-.