Tal dia com avui de l'any 1821, fa 196 anys, esclatava la primera revolta estrictament obrera de la història peninsular. Va ser a Alcoi (País Valencià) i va estar motivada per la proliferació de màquines de cardar i filar que s'emplaçaven a les fàbriques de la ciutat. L'any 1821 Alcoi -pionera de la industrialització al País Valencià- era una ciutat de 20.000 habitants -el mateix volum poblacional que Reus, Lleida o Girona- molt activa econòmicament, socialment i culturalment. El sector fabril, protagonista de l'economia local, generava el 50% de l'ocupació de la ciutat i de la comarca, i l'arribada de les màquines va ser interpretada com una tragèdia.
La compra de la maquinària -fabricada a Bilbao- es feia a través d'operacions conjuntes dels grans industrials locals, agrupats en l'organització patronal -d'arrel històrica gremial- Real Fábrica de Paños de Alcoy. Amb l'adquisició de les màquines es pretenia implantar el model anglès de fabricació: l'emplaçament de la producció a la fàbrica. Un sistema que amenaçava el model de treball tradicional format per milers de famílies -de la ciutat i de la comarca- que produïen des de les seves cases. Un sistema que pretenia, també, la implantació d'uns salaris més baixos i d'uns ritmes de treball -controlats directament a la fàbrica- considerats brutals i inhumans.
El 2 de març 1.200 persones armades van destruir 17 cardadores i filadores que estaven emplaçades a les fàbriques dels afores, i que representaven més de la meitat del parc maquinari de la ciutat. L'alcalde Pere Irles va sufocar la revolta prometent el desmantellament de la resta de màquines, però al mateix temps avisava l'exèrcit. 4 dies més tard, dos regiments de cavalleria prenien una ciutat en relatiu estat de calma i efectuaven centenars de detencions; tant en la mateixa Alcoi, com a Cocentaina, Benilloba, Muro i Ares. Es van dictar dotzenes de penes de reclusió que afectaven tant el condemnat com les seves famílies, que restaven abocades a la misèria.
Passats uns mesos els Voluntaris Reialistes -grups paramilitars d'ideologia ultracatòlica- van substituir l'exèrcit en la seva missió repressora. Hi van ser durant 2 anys. I passats 6 anys, els condemnats pels fets d'Alcoi continuaven empresonats en condicions infrahumanes. Tant era així, que el diputat a Corts per la circumscripció d'Alcoi va elevar una petició al Ministeri de Justícia sol·licitant ampliar l'espai destinat a la presó municipal. L'argument que va esgrimir era que els condemnats, -els protagonistes de la primera gran revolta obrera- morien amuntegats, a causa de les inhumanes condicions d'habitabilitat i de salubritat de la presó.