Tal dia com avui, fa 778 anys, entrava Jaume I -sobirà de la corona catalano-aragonesa- a València. Balansiya -que era el nom àrab de l'antiga Valentia romana- feia 10 dies que s'havia rendit en la data que les fonts citen com la “vigília dels sants Arcàngels”. Però el rei Jaume no va fer l'entrada oficial -la presa de possessió- fins al 9 d'octubre. València va ser d'immediat convertida en Cap i Casal del nou país. I des del 1238 aquesta diada és commemorada com el naixement del poble valencià. El 1977 la Generalitat la va declarar Diada Nacional del País Valencià.
La conquesta va significar un abans i un després en la història de la ciutat i del país. Les Capitulacions (els pactes de rendició) ens parlen d'una ciutat completament islamitzada. I les investigacions recents confirmen que cinc-cents anys de dominació àrab havien esborrat tot testimoni de la religió cristiana i de la cultura llatina, la llengua inclosa. L'endemà del 9 d'octubre va ocórrer el que solia passar. Els musulmans que tenien possibilitats econòmiques van emigrar cap al sud. Cap el regne nassarita de Granada. I els més pobres es van quedar -mantenint la seva cultura- sota la protecció jurídica de les Capitulacions.
El Llibre de Repartiments revela que la ciutat va ser reocupada bàsicament per catalans. Procedents, en bona part, de les terres de Lleida. En aquells dies els patrònims, en moltes ocasions, feien referència a l'indret d'origen familiar. I trobem una massa considerable de cognoms Verdú, Agramunt, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Urgell, Segarra, Noguera o Garrigues. També Gironès, Cerdà, Perpinyà, Rosselló o Vallespir, procedents de la resta del Principat. Una circumstància històrica que va influir en aspectes tan decisius -en la formació nacional valenciana- com la llengua, les lleis o les institucions.