Tal dia com avui de l'any 1853, fa 164 anys, va néixer a L'Havana (Cuba) José Martí Pérez, ideòleg i heroi de la revolució independentista cubana. Martí era d'ascendència valenciana. El seu pare, Marià Martí Navarro, era un oficial de l'exèrcit espanyol -llavors Cuba encara era una colònia- nascut i criat a Campanar, en aquell temps una petita població de l'horta valenciana i actualment un barri del cap i casal. Martí va escriure de gran que durant aquells anys d'infantesa pare i fill no es separaven mai, i que a través del seu progenitor va tenir coneixement de la realitat històrica i cultural valenciana, pròpia i diferenciada de la castellana.
La professió del pare no va representar cap impediment perquè Martí entrés, des de ben jove, en contacte amb els moviments clandestins independentistes. Els seus mentors serien persones destacades de la intel·lectualitat cubana. I als 16 anys ja va ser empresonat. Més endavant -durant el seu exili a Mèxic, a París i a Nova York- denunciaria públicament el règim de terror imposat per les autoritats colonials espanyoles: delacions recompensades, detencions de familiars, judicis sense garanties processals, condemnes a treballs forçats, execucions sumàries. Faria especial esment del cas dels nens -fills de condemnats- que morien a presidi per inanició, malalties o esgotament.
Independentistes cubans
El gran actiu de l'obra política de Martí va ser la unificació de l'independentisme cubà. El paisatge sociològic de l'illa estava marcat per profundes diferències econòmiques. I l'independentisme no era aliè a aquesta realitat. Martí va saber posar d'acord els propietaris rurals, els comerciants urbans i la massa proletària -formada per descendents d'esclaus africans-. Consta que amb els catalans, valencians i mallorquins establerts a Cuba, s'hi entenia en català. La gran quantitat de publicacions que va crear, a l'exili, van contribuir a la internacionalització de la causa. Va morir en combat en plena guerra (1895) sense veure conclòs el seu projecte. Però passaria a la història com “l'apòstol de la independència cubana” i “el pare de la pàtria cubana”.