Tal dia com avui de l’any 1137, fa 884 anys, al Castellar (llavors regne d’Aragó), el rei Ramir II signava la cessió del seu regne i de la seva filla i hereva Peronella a Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona. Amb aquella cessió, Ramon Berenguer es convertia en príncep d’Aragó. En aquell època i en aquell context, la condició de príncep no equivalia a la de fill i hereu del rei, sinó que era una figura jurídica i política d’arrel romana que significava Home Principal; és a dir, la màxima autoritat política i militar d’un domini que tenia la naturalesa de república coronada. Aquesta condició va ser proposada i acceptada, seguint el model de poder que Ramon Berenguer IV i els seus antecessors exercien a Catalunya.

Aquella cessió, anomenada i documentada com a renúncia de Saragossa, era conseqüència de la negociació entre les cancelleries catalana i aragonesa per a la unió dinàstica dels dos estats. En aquells pactes s’estipulava que tant Barcelona com Aragó conservarien els seus propis sistemes polítics i jurídics, i per tant la seva independència l'un respecte de l’altre. I únicament compartirien la figura del sobirà, que a Catalunya (que tenia un règim feudal) actuaria com a comte independent o Home Principal, i a l'Aragó (que tenia un règim senyorial) actuaria com a rei. Per les circumstàncies generals del moment, la condició de comte no quedava subordinada a la de rei, ni a la inversa.

A partir d’aquella renúncia, els Bel·lònides catalans van substituir els Ximenos aragonesos en el tron aragonès. Aquella renúncia, també, era la conseqüència d’un pacte anterior, signat tan sols tres mesos abans i anomenat confirmació d’Aierbe, pel qual Ramir, com a senyor patrimonial, es comprometia a no efectuar cap mena de donació del fisc reial aragonès sense el consentiment de Ramon Berenguer IV de Barcelona. En aquella renúncia també s’estipulava que Peronella -la filla i hereva de Ramir- seria criada i educada a la cort de Barcelona fins que assolís l’edat adulta (catorze anys); que seria lliurada en matrimoni a Ramon Berenguer IV. Les esponsalles de la parella es van celebrar a Lleida (i no a Aragó, com pretenen alguns historiadors) l’any 1150.