Tal dia com avui, fa 93 anys, moria a Barcelona Lluís Domenech i Montaner, que va dibuixar el camí cap a una arquitectura moderna i catalana. Va ser l'iniciador del modernisme a Catalunya i el mestre de les figures més destacades d'aquest moviment. Acabada la carrera, va fer una llarga estada per diferents ciutats europees per conèixer noves tendències, que, de retorn a Barcelona, transformaria en el modernisme català. Les seves obres més destacades són l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música i l'Editorial Montaner i Simón (actual Fundació Tàpies), a Barcelona, i l'Institut Pere Mata a Reus. Els seus deixebles més rellevants van ser Gaudí i Puig i Cadafalch.
Imatge: Fundació Hospital de Sant Pau
Una altra faceta destacada de la seva trajectòria és la política. L'any 1892 va presidir l'Assemblea que va redactar les Bases de Manresa, la reivindicació de l'autogovern que marca la majoria d'edat del catalanisme politic contemporani. Anys abans (1870) havia fundat –amb un grup de 50 personalitats destacades del món de la cultura– la Jove Catalunya, una organització política que tenia la divisa “Salut i Catalunya independent”. El 1899 va fundar –amb Enric Prat de la Riba– el Centre Nacional Català, que definia el catalanisme no com un corrent polític sinó com una causa nacional, el precedent de Solidaritat Catalana, el primer moviment transversal del catalanisme.
On és més desconegut, però, malgrat la transcendència de la seva actuació, és en la seva tasca de catalogació del patrimoni romànic de Catalunya. Va dedicar dos anys a inventariar i fotografiar totes les esglésies romàniques del Pirineu català –des de l'Aran fins al Rosselló–. Un treball que va servir per conscienciar el món cultural i interessar el món polític en la necessitat i en la importància de conservar aquests elements. A més, aquesta actuació va evitar que aquest patrimoni fos objecte del pillatge i de l'espoli, i va ser decisiva perquè la Mancomunitat de Catalunya (1918) destinés molts esforços en la seva conservació i protecció.
Imatge: Institut Pere Mata