Tal dia com avui de l’any 1334, fa 690 anys, a Avinyó (aleshores un enclavament dels Estats Pontificis al comtat de Provença, dependent del regne de Nàpols), el conclave de cardenals elegia el benedictí occità Jacme Fornier (en aquell moment, bisbe de la diòcesi de Miralpeix, al comtat independent de Foix) com a 197è pontífex de l’Església catòlica. Al cardenal Fornier li va ser imposada la tiara pontifícia com a Joan XII. En aquell moment, la seu vaticana de Roma no estava ocupada, a causa de la forta inestabilitat política i militar que afectava la península italiana, i, per tant, tot i que va governar l’Església des del castell pontifici d’Avinyó, la seva posició encara no pot ser considerada cismàtica. 

Jacme Fornier havia nascut el 1280 a Saverdun, un petit poble del comtat independent de Foix (un territori que capiculava amb el comtat català de la Cerdanya) i la seva llengua materna era l’occità, que en aquell moment era una llengua pràcticament idèntica al català. Jacme Fornier era fill d’una família de l’elit del seu poble, que, durant generacions, havia estat la tinent del forn de pa local de propietat baronial. Això seria, amb tota probabilitat, el que explicaria el seu cognom Fornier. Des de molt petit, va ser reservat a la carrera eclesiàstica, i es va formar al monestir benedictí de Fontfreda, a tocar de Narbona, que havia estat la casa-matriu dels primers establiments del Cister a Catalunya (Poblet, Santes Creus).

El pontífex Joan XXII (nom amb què regnaria Fornier) va ser conegut com "el cardenal blanc" perquè no tan sols als conclaves, sinó fins i tot després de ser elegit, sempre va portar l’hàbit blanc que l’identificava com una jerarquia de l’orde del Cister. També va ser anomenat "l’abat fred", perquè anteriorment havia estat abat del monestir cistercenc de Fontfreda. I també, en algunes ocasions, era anomenat "el ruc", perquè quan va ser elegit va clamar: “no us n'adoneu, que heu elegit un ruc!”. Tanmateix, sempre va donar mostres d’una gran intel·ligència i determinació. Durant el seu pontificat va reformar diversos ordes monàstics i va erradicar el nepotisme, malgrat que amb el següent pontífex, Climent VI, aquesta pràctica va reaparèixer.