Tal dia com avui de l'any 1493, fa 524 anys, un grup de súbdits de la Corona d'Aragó capitanejats per Cristòfol Colom i el seu fill Diego Colom es convertien en els primers europeus que desembarcaven a l'illa de Puerto Rico, inicialment anomenada “Illa de Sant Joan Baptista”. Aquell desembarcament es va efectuar en el context del segon viatge colombí, iniciat el 15 de setembre de 1493, segons algunes fonts des del port de Cadis, i segons unes altres des del de Barcelona. Després de seixanta-quatre dies de travessa oceànica, els catalans de Colom desembarcaven a l'extrem sud-occidental de l'illa, davant de la costa de l'actual ciutat de Boquerón.
Si el primer viatge colombí havia estat finançat, exclusivament, per capital valencià (de la família Santàngel i el seu entorn immediat), el segon ho seria, en bona part, per capital català. Les fonts revelen que l'inversor majoritari d'aquell viatge era un grup barceloní format pels secretaris reials Jaume Ferrer i Joan Coloma, i pels negociants Pere Soler, Joan Serra, Galceran Carles, Pere Coromines i Joan Girona, que van aportar 166.000 sous al projecte. Una altra font important de finançament arribaria per les gestions que va efectuar el monjo de la diòcesi lleidatana Bernat Boïl davant el xativí Roderic de Borja, llavors pontífex de Roma amb el nom d'Alexandre VI.
En aquella expedició adquirien una rellevància especial els capitans Pere Bertran de Margarit, originari de l'Empordà i amic personal del rei Ferran d'Aragó; Miquel de Ballester, originari de Tarragona i de l'entorn de la família Borja, i Antoni de Torres, originari de València i de l'entorn de les famílies Santàngel i Colom. També adquiriria una rellevància especial Ramon Pané (anomenat Ramon Pons en algunes fonts), monjo del monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra i considerat el primer europeu que va aprendre les llengües autòctones i, si bé no se’n sap la procedència, tot apunta que seria originari de la vall del riu Corb, al sud de les planes lleidatanes.