Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652) la Generalitat consignava la recepció d’una carta tramesa pel diputat militar Francesc de Tamarit, datada a Figueres el dia anterior, que informava que els exèrcits hispànics del rei Felip IV comandats pel general Juan de Garay y Otáñez havien cremat els pobles de Trullàs, Anils, Pontalla, Cabanyes de Corbera, Mas d’en Boldo, Sant Feliu d’Amunt i Cornellà de la Ribera, situats a la plana del Rosselló. Prèviament n’havien saquejat totes les cases (robant aliments i diners) i havien agredit, mutilat o assassinat totes les persones que se’ls havien resistit. Segons la missiva de Tamarit, a Cornellà de la Ribera fins i tot havien arrasat l’altar de l’església.
Les tropes de Garay, inicialment formades per uns 4.500 efectius, havien patit un humiliant derrota a Illa (Rosselló), el 29 de setembre anterior, a mans d’un petit destacament format per 300 soldats d’infanteria francesos i 300 sometents catalans. Els supervivents i els que no havien desertat deambulaven en grup per les planes del Rosselló i de l’Empordà, aïllats i incapaços de trobar un corredor que els reunís amb el gruix de l’exèrcit hispànic, comandat pel marquès de Los Vélez i emplaçat a Tortosa (Baix Ebre) d’ençà que havia ocupat la ciutat el juny anterior. Fustigats per la infanteria francesa del baró d’Espenan i pels sometents locals de la regió, es nodrien del bandidatge i sembraven el país de desolació i de mort.
Només dos dies després, la Generalitat consignaria la recepció d’una altra carta, en aquell cas del marquès de Los Vélez, datada a Alcanyís (Aragó) el 30 d’octubre que, paradoxalment, deia: “Su Magestad Dios le guarde me ha onrado con los cargos de virrey y capitan general de este Principado boy de conseguir, con el favor de Nuestro Señor, la quietud y paz dessa provincia y su mayor benefício, y verla restituida a la gracia de su magestad, procurando cumplir en la disposición con las obligaciones que tengo a su real servicio y las que reconozco dese Principado por la sangre que dél tengo”. En el decurs de les setmanes següents, Los Vélez, com a virrei i capità general, faria al Camp de Tarragona el mateix que havia fet Garay al Rosselló.