Tal dia com avui de l’any 1966, fa 59 anys, a Barcelona; s’iniciaven l’obres d’enderroc del vell estadi de les Corts, que havia estat el coliseu del F.C. Barcelona durant trenta-cinc anys: des de la seva inauguració (20 de maig de 1922) fins que va ser rellevat per l’actual Camp Nou (24 de setembre de 1957). El vell estadi de les Corts estava situat a l’illa delimitada pels carrers Travessera de les Corts (al nord); Numància (a l’est); Marquès de Sentmenat (al sud); i Vallespir (a l’oest). Quan es van iniciar aquelles obres d’enderroc (1966), ja feia més de nou anys que no s’utilitzava (des de setembre de 1957) i el solar resultant seria destinat a la construcció d’edificis residencials (habitatges i comerços) i a l’habilitació d’espais per a parcs públics (Jardins de Can Cuiàs i Jardins de Magalí).

Les Corts no havia estat el primer camp de futbol del club blaugrana. Des de la seva fundació (1899), el F.C. Barcelona havia jugat com a local als camps del Velòdrom de la Bonanova (1899-1900); de Mas Casanovas, a Sant Martí de Provençals (1900-1901); de la carretera d’Horta (1901-1905) i al carrer Indústria, anomenat —popularment— “l’Escopidora” i el primer que seria propietat del club (1905-1922). Però el vell estadi de les Corts seria el coliseu on succeirien fets importantíssims en la història del club. Com a titular de l’estadi de Corts, el F.C. Barcelona hi guanyaria 40 títols: 12 campionats de Catalunya, 1 Lliga catalana, 6 campionats estatals, 9 copes estatals, 3 copes Eva Duarte i 3 campionats antiga Corona catalanoaragonesa, 3 Copes de Fires, 2 Copes Llatines i 1 Petita Copa del Món.

Les Corts s’havia construït per donar resposta al creixement de la massa social barcelonista. Amb aquell nou estadi se saltava d’un aforament de 6.000 aficionats a “L’Escopidora” a 25.000 i a 45.000 després de les successives ampliacions. I en aquell estadi, que en el seu moment seria anomenat “la catedral del futbol català”, es posaria de manifest, amb tota la seva dimensió, la històrica associació entre barcelonisme i catalanisme. El 14 de juny de 1925, enguany farà un segle, i en el context de la repressió desfermada pel règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) contra la llengua, la cultura i els símbols nacionals de Catalunya; poc abans de l’inici d’un partit, l’afició barcelonista va xiular l’himne d’Espanya; i el governador civil Milans del Bosch (avi del colpista del 23-F) n’ordenaria la clausura durant sis mesos.